Ning, ning, fa la campaneta.
Nang, nang, la campana fa.
És la que toca les hores
allà dalt del campanar.

Tral·là-laral·là, tral·là-laral·là,
tral.là-laral·là, tral·là-laral·là.

La petita toca el mestre
quan és hora de ------ar;
i repica tan alegra
que fa ganes de saltar.

Tral·là-laral·là, tral·là-laral·là,
tral.là-laral·là, tral·là-laral·là.

I aixís que ens obren la porta,
ja fugim carrer enllà;
la mare ens darà una pera,
també un bocinet de pa.

Tral·là-laral·là, tral·là-laral·là,
tral.là-laral·là, tral·là-laral·là.

I anirem a jugar a corda
fins a l'hora de sopar
i a la plaça de la iglèsia,
que ningú e(n)s destorbarà.

Tral·là-laral·là, tral·là-laral·là,
tral.là-laral·là, tral·là-laral·là.

Trobador que no té fi
n'és l'agulla de cosir.

Tan petita, tan xiqueta,
feina vol, feina voldrà.
Per més feina que li donguis,
ella mai es cansarà.

I amb el fil per caballera,
cus que cus, que cosirà;
o si no la pobra agulla
de rovell se'n vestirà.

A l'horta del meu pare,
visca l'amor;
a l'horta del meu pare
visqui l'amor;
si un roseret hi ha,
que visqui la rosa;
si un roseret hi ha,
que visca la rosa
del rosar.

A la vila de Tolosa
si n'hi ha un estudiant
que segueixen els estudis
per a ser-ne capellans.

I una cançoneta nova
minyons us (a) vull cantar;
n'és treta d'una minyona
del poble de l'Empordà;
que per nom es diu Antònia Oliver;
mal criada per sa mare
n'ha sortit un bon cap verd.
 
Les ovelles són del pare,
oilailà, quina fresca hi feia;
i els moltons del meu germà,
oilailà, quina fresca hi fa.

Les ovelles són del pare,
oilailà, quina fresca hi feia;
i els moltons del meu germà,
oilailà quina fresca hi fa.

Dorm, fillet meu del meu cor,
que la nit és arribada;
demà quan vingui un sol d'or,
seràs fresc com una rosa.
Fes non-non.

Un àngel vora el bressol
vindrà amb les ales esteses
perquè quan jo et deixi sol,
no et quedis sense tendresa.
Fes non-non,
dorm, fillet, dorm.

Allà lluny hi ha una caseta,                       
- quan érem petits - així(s), així(s),
i amb un fum que vola
per la teuladeta,
aixís, aixís,
té un gram de (?)
i un petit de vesc (?)
i té una fonteta
i té un jardinet,

tral·laralala, lal·lalalà,
tot és petit, petit,
molt petit, oida.

Ning, nang!
Ja la campana va repicant. Ning, nang!
I el Sant ens crida des del portal.

I en el Vall(d)espir
la vida del meu cor,
un jorn vaig sentir
les glòries de l’amor.

Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum de ta bellesa,
de bonic florir. Dolça terra jo t’estimo(t)
i amb el cor tot abrandat,
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat.

Dolça terra jo t’estimo(t)
i amb el cor tot abrandat,
terra meva jo proclamo
mon amor.

Per tu ma vida serà l’alegria
del goig de l’amor!
Terra nostra de preuada formosor
tingui sempre la besada
del meu cor.

Terra nostra, terra plana,
per a tu les flors millor,
per als sants les flors boscanes,
per a tu la flor del cor. 

Noble ciutat de Banyoles
de tot cor us saludem;
cantarem tres meravelles
perquè tots les sapiguem.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal. 

Per les hortalisses,
un estany tenim;
s'ajunten les aigües
i formen un riu. 

D'aigües bones no ens en falten,
totes bones per demés (?),
fins hi ha la Font Pudosa
que en distreu molts forasters.

De nenes xamoses
no en falten tampoc,
i amb els ulls hermosos
que ens roben el cor.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal.

La marí (?) d'en Pierrot,
ai, galindeta;
La marí (?) d'en Pierrot,
ai, garindó.

Sa mareta que és molt fina
li posa la mantellina.
Filla meva quin goig fas,
ai, marideta;
filla meva quin goig fas,
ai, garindó.

El germà que és de tabola
li regala una cassola...                 (I després)

La portera xafardera
li regala una panera.
Per poder-hi posar el pa,
ai, garindeta;
per poder-hi posar el pa,
ai, garindó.

El tren pitxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha;
fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà,       

      -es deia que es (ha)via dit "cascos de bacallà"-

tral·lalara,
i barrets de capellà.

Quan en puja la pujada,
ja s'atura a mig camí;
dona temps al maquinista
d'anar a beure un got de vi,
tral·larala,
d'anar a beure un got de vi.

Quan en passa sobre un pont,
(...)
fa ballar els peixos del riu
com si fos un gram(o)fon,
tral·larala,
com si fos un gram(o)fon. 

Jo en sóc la ginestaire, ginestadora;
jo porto(t) de muntanya la flor més groga.
(na, nanananana.... dubta) que és molt flairosa.
Mireu d'aquesta tenda: florida flor.

Per collir un ram de ginesta,
jo me'n (ai)xecot de matí,
ben airosa i ben contenta,
agafo el meu cistellí.

Pel(s) carrers i pe(r) les places
vaig buidant mon cistelló;
qui se n'(u)mple les butxaques,
qui se n'(u)mple el mocador.

Sóc sageta voladora,
tinc el cor(t) enamorat;
trabucar la inofensiva
quan la tiren a grapats. 

Ginestaire tots me'n diuen;
ets més bella que la flor,
ets més bella que la flor.
Ginestaire, si és ta flaire,
que flairós tindràs el cor,
que flairós tindràs el cor(t).