A la torre xica   i a la torre gran,
si n'hi ha una Pepa   que l'estimen tant;
de tant que l’estimen,   mai la casaran.
Se'n va a la riera   a rentar un davantal.
Mentres el rentava,   passà son galant:
-Què hi fas aquí, Pepa?   Què hi fas aquí estant?
-Rento les faldilles,   també el davantal,
per anar bonica   el dia de Nadal.

Tenim a Sant Hilari una gran fama:
tenim una aiga que no n'hi ha enlloc,
que pica, segons diu el qui la prova,
i amb cataplasmes fins treu el cop.

Vénen senyors de lluny i, quan la tasten,
tots de seguida fugen corrents,
i en el primer que troben li pregunten:
-Jove, em diria el numbro cent?

És que és tanta la força de l'aigua picant
i l'efecte és tan sorprenent.
Sols de les pedres que es treuen
podríem fer-n(e)'hi un gran monument.

S'acaba de tenir un telefonema
que segons diuen ve de Farners.
Demanen que ens enviïn força grava
per empedrar-ne tots els carrers.

Nosaltres no podem fins al setembre
aquest pedido poder complir,
fins que els senyors no marxin d'aquest poble
pedra segura no es pot tenir.

És que és tanta la força de l'aigua picant
i l'efecte és tan sorprendent.
Sols de les pedres que es treuen
podríem fer-n(e)'hi un gran monument.

Un jove molt simpàtic,
molt de la broma i estrafalari,
va tenir una pensada
per poguer anar-se'n a Sant Hilari.

I un dematí al (ai)xecar-se
va tirar sorra dins l'orinal,
i en va dir-ne en el seu pare
que ell en devia tenir algun mal.

El seu papà espantat
al metge ha preguntat:
-A (u)on, a (u)on, a (u)on (a) podrem portar-lo
amb en Papitu per a curar-lo
i aliviar-lo del mal que té.
-Porteu-lo, porteu-lo a Sant Hilari,
que aquelles aigües i tant(s) bons aires 
li aniran bé.

Era una senyoreta
que ell pretenia i amb gran delera,
per poguer-la anar a veure
va tenir-ne una gran falera.
 
I un dematí al (ai)xecar-se
va sentir-se un gran dolor,
i al fons de la gibrelleta 
hi va tirar-hi tot un maó.

I el seu papà espantat
al metge ha preguntat:
-A (u)on, i a (u)on (a) podrem portar-lo
i amb en Papitu per a curar-lo
i aliviar-lo del mal que té.
-Porteu-lo, porteu-lo a Sant Hilari,
que aquelles aigües i tant(s) bons aires 
li aniran bé.

(I)o sóc feliç (con) sóc a Sant Hilari,
lluny del bullici de la gran ciutat;
amb automòbils, cotxes i tramvies
que a mi em porta molt atabalat.

A mi m'agrada la pau d'aquest poble,
respirar els aires sempre tan senzills,
i a la nit, (com) fa aquella fresqueta,
amb la flassada al llit.

M'agrada el migdia
per poguer anar amb alegria,
amb la millor companyia
fer el vermut a la font.

Cap a la Font Vella
a beure l'aigua aquella
que és una gran meravella
com enlloc del món.

Quan el meu metge em visita,
diu que em convé pendre l'aigua picant;
a mi em convé pendre molt més que l'aigua,
és divertir-me i distreure'm bastant.

Perquè a casa amb la dona i la sogra
i tres cunyades passo mal hivern.
No puc estar-ne tranquil ni una estona
perquè allò és un infern.

A l'edat dels catorze anys
tu deies que m'estimaves
i les proves se n'han vist
que te n'ets anat amb altres.

Les amigues se'n emburlen
perquè jo amb tu he renyit
i abans tant que m'estimaves
i ara m'hagis avorrit.

Un diumenge al dematí   io a passejar me n’anava;
quan en fou a mig camí,   (i)a sento tocar campanes.
(I)a en pregunto als meus amics:   -Per qui toquen les campanes?
-P(e)r una nena dels quinze anys,   crec que ha mort enamorada.
-La meva enamorada no pot ser,   si fa un quart que l'he deixada;
l'he deixada al balconet,   que s'estava pentinant-se.

La desgràcia d'un pobre home:
té una filla per casar
nemorada d'un gitano,
no la pot deso(lb)idar. 

Tu que estàs tan (a)vesadeta
a menjar-ne un bon bocí,
nemorada d'un gitano,
llubins tindràs de menjar.

Si llubins n'haig de menjar,
ai ves, què me importa a mi,
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

Tu que estàs tan (a)vesadeta
a dormir-ne un bon coixí,
nemorada d'un gitano
i en el jaç tindràs de dormir.

Si en el jaç haig de dormir,
ai ves, què m'hi importa a mi
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

També vindran mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar,
mal vestida, mal calçada
i un fillet a cada braç.

Si un fillet n'haig de portar, 
ai ves, què m'hi importa a mi
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

La desgràcia d'un pobre home,
tim, tan amorosa,
té una filla per casar,
tim, tan amorosament.

Nemorada d'un gitano,   n'és casada ricament;
la seva sogra la pentina,   amb una pinta d’argent.
Cada cabell que li arrenca,   male(i)eix els seus parents;
male(i)eix son pare i mare,   son marit primerament.
-I quant eres a casa seva,   bé anaves ben malament,
de pedaços a la roba   n'hi portaves més de cent.

Els tres reis de l'Orient
porten coses, porten coses;
els tres reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Per finestres i balcons
deixen dolços i joguines;
per finestres i balcons
als infants més bon(s) minyons.

A l'Eudald, un timbal
i als que fan rebequeries, sabeu què?
Un ximxim, un tete,
una erra i una e,
re, re.

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb els fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els (au)cellets.

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que va fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada, 
contemplant lo mantell de la mar.

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb els fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els (au)cellets.

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que va fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com los (au)cells.

La, lalai.

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem, 

La, lalai.

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
c(u)m les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
c(u)m les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà...

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser,
com los (au)cells.

La, lalai.

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem,

La, lalai.

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
c(u)m les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
c(u)m les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
trall·larà, lalà!

Al cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Sí!

Al cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Sí!

El seu galant li'n diu:
-Prepara la robeta;
al punt de mitja nit
seré a la finestreta.

Marxarem ben lluny d'aquestes terres
i viurem dintre una espessa a(l)breda,
breda. 

Tral·larà, lal·là,
tral·larà, lal·là, la, laralalalà.
Tral·larà, lal·là!

Varen emp(r)endre el camí
entremig de la foscor
i al passar per les albedes
van jurar-se,
van jurar-se etern amor.
-Adéu, adéu, li'n deia la Pepeta
a son ramat que en té de cabretes:
-Adéu germans, adéu per sempre, adéu!

-De què en plores, Pepa,
li'n diu son galant.
Jo en ploro pels meus pares
perquè qua(n) ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
i enlloc del món,
del món la trobaran.

El seu galant li'n diu:
-Prepara la robeta;
al punt de mitja nit
seré a la finestreta.

Marxarem ben lluny d'aquestes terres
i viurem dintre una espessa a(l)breda,
breda. 

Tral·larà, lal·là,
tral·larà, lal·là, la, laralalalà.
Tral·larà, lal·là!

Varen emp(r)endre el camí
entremig de la foscor
i al passar per les albedes
van jurar-se,
van jurar-se etern amor.
-Adéu, adéu, li'n deia la Pepeta
a son ramat que en té de cabretes:
-Adéu germans, adéu per sempre, adéu!

-De què en plores, Pepa,
li'n diu son galant.
Jo en ploro pels meus pares
perquè qua(n) ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
i enlloc del món,
del món la trobaran.