El gitano

Nom de l'informant: Emília Puigderrajols

Data i lloc de naixement: 1929

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

Lletra:

La desgràcia d'un pobre home:
té una filla per casar
nemorada d'un gitano,
no la pot deso(lb)idar.

Tu que estàs tan (a)vesadeta
a menjar-ne un bon bocí,
nemorada d'un gitano,
llubins tindràs de menjar.

Si llubins n'haig de menjar,
ai ves, què me importa a mi,
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

Tu que estàs tan (a)vesadeta
a dormir-ne un bon coixí,
nemorada d'un gitano
i en el jaç tindràs de dormir.

Si en el jaç haig de dormir,
ai ves, què m'hi importa a mi
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

També vindran mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar,
mal vestida, mal calçada
i un fillet a cada braç.

Si un fillet n'haig de portar,
ai ves, què m'hi importa a mi
si el meu cor sempre em delira
un gitano per marit.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).

Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 60 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment al disc "Les Cançons de Beget", amb el nom de "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) —formació del mateix Arnella— o El Pont d'Arcalís (1998).

Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.

També està recollida l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No ha estudiat música.

Partitura:

El gitano - Partitura completa.pdf

Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).