signatura_PNC2022.jpg

La Pepa (sardana)

Nom de l'informant: Étienne Batlle i Galangau i Pere Ripoll i Teixidor  "Tiene i Peret Sopa"

Data i lloc de naixement: 1886 (Roca d'Albera) i 1892 (Torroella de Fluvià)

Municipi de residència: Ventalló

Fotografia de l'informant

Lletra:

Al cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Sí!

Al cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Sí!

El seu galant li'n diu:
-Prepara la robeta;
al punt de mitja nit
seré a la finestreta.

Marxarem ben lluny d'aquestes terres
i viurem dintre una espessa a(l)breda,
breda. 

Tral·larà, lal·là,
tral·larà, lal·là, la, laralalalà.
Tral·larà, lal·là!

Varen emp(r)endre el camí
entremig de la foscor
i al passar per les albedes
van jurar-se,
van jurar-se etern amor.
-Adéu, adéu, li'n deia la Pepeta
a son ramat que en té de cabretes:
-Adéu germans, adéu per sempre, adéu!

-De què en plores, Pepa,
li'n diu son galant.
Jo en ploro pels meus pares
perquè qua(n) ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
i enlloc del món,
del món la trobaran.

El seu galant li'n diu:
-Prepara la robeta;
al punt de mitja nit
seré a la finestreta.

Marxarem ben lluny d'aquestes terres
i viurem dintre una espessa a(l)breda,
breda. 

Tral·larà, lal·là,
tral·larà, lal·là, la, laralalalà.
Tral·larà, lal·là!

Varen emp(r)endre el camí
entremig de la foscor
i al passar per les albedes
van jurar-se,
van jurar-se etern amor.
-Adéu, adéu, li'n deia la Pepeta
a son ramat que en té de cabretes:
-Adéu germans, adéu per sempre, adéu!

-De què en plores, Pepa,
li'n diu son galant.
Jo en ploro pels meus pares
perquè qua(n) ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
i enlloc del món,
del món la trobaran.

Observacions:

És una sardana original de Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), de l'Escala. Tot i ser una obra prou estesa, no n'hem trobat cap partitura original. La música es va fer coneguda a través de la font oral de Ferran i Simeon Català, membres fundadors del grup Oreig de mar, del qual sorgiria, anys després i per desavinències artístiques entre germans, Els pescadors de l'Escala. En un casset d'aquests últims, "Cançons que tornen" (1977), hi trobem inclosa aquesta cançó.  

A la pàgina web Oreig de mar s'hi pot llegir amb detall la història del grup, segons l'historiador local en temes de cant de taverna Joan Brugués i Casademont.


Étienne Batlle i Galangau va néixer el 1886 a la Roca d'Albera (El Rosselló) i Pere Ripoll i Teixidor el 1892 a Torroella de Fluvià (Alt Empordà).

Aquesta gravació va ser realitzada a Valveralla (Ventalló).

Entrevista realitzada per Tomàs Mallol i Deulofeu, el novembre de 1956. La gravació ha estat facilitada pel seu nét Guillem Turon i Mallol i les fotografies han estat cedides per les famílies dels dos cantadors.