Lletra:

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb els fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els (au)cellets.

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que va fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada, 
contemplant lo mantell de la mar.

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb els fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els (au)cellets.

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que va fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com los (au)cells.

La, lalai.

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem, 

La, lalai.

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
c(u)m les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
c(u)m les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà...

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser,
com los (au)cells.

La, lalai.

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem,

La, lalai.

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
c(u)m les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
c(u)m les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
trall·larà, lalà!