Cançons
La descontenta
La desgràcia d'un pobre home,
tim, tan amorosa,
té una filla per casar,
tim, tan amorosament.
Nemorada d'un gitano, n'és casada ricament;
la seva sogra la pentina, amb una pinta d’argent.
Cada cabell que li arrenca, male(i)eix els seus parents;
male(i)eix son pare i mare, son marit primerament.
-I quant eres a casa seva, bé anaves ben malament,
de pedaços a la roba n'hi portaves més de cent.
Els quatre primers versos i el vers 5a ("Nemorada d'un gitano") pertanyen a la cançó estròfica "La desgràcia d'un pobre home" o "El gitano". A partir del vers 5b ("n'és casada ricament") és la balada "La descontenta", també anomenada "Caterina" o "Caterina se'n pentina".
L'any 1853 en trobem publicats deu versos a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", de Milà i Fontanals. Més tard, el mateix autor recopila una versió més llarga que anomena "La descontentadiza", al "Romancerillo catalán" (1882).
L'any 1866, l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra" amb el títol "Catarina".
L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No ha estudiat música.
