Allà dalt de la muntanya,
tot un bé de Déu hi tinc,
les roses de quatre en quatre
i els clavells d'en cinc en cinc. 

Les cigales dalt de l'arbre
només canten al ju(r)iol,
en Pepet que estava a sota
perquè no li toqui el sol.
Que en sap de tanta musica
ell que en va agafar els trastets
i es va trobar una cigala
enganxada als calçotets. 

Venia panses i figues
una noia allà en el Born,
tant lo que perdien les panses
que ho feia saber a tothom.
Fins que un pagès li va dir-li:
- Noia, no t'exclamis tant,
que lo que perds en les panses,
amb la figa ho vas guanyant!

Una li remena el broquil,
l'atra li trenca els brots,
però la que més l'enrebia
és que li toquin els pebrots.

Una noia verdulera
va tenir un judici oral
per tirar una patata
al cap d'un municipal.
El defensor li va dir-li:
- Això és un assunto un xic brut,
perquè això de la patata
n'és un assunto pelut.

Un dia me'n passejava
pel carrer de les Morelles,
passaven quatre fadrins 
per toca(r)-me....

La mare no vol que ho digui
perquè n'és un gros pecat
el dia que l'arreplegui
aquell home tan pelat.

Partiren una magrana,
la feren en quatre tallons,
tres o quatre se la menjaven 
i es tocaven els...

Corrien com a centelles
amb aquella multitud...

Les noies de ciutat,
quan les calors s'atansen.
a Sant Hilari van 
a disfrutar bons aires,
la birondó, la birondaira, la birondó.

Quan riben a Hostalric,
contemplen extas(s)iades
aquell pais(s)atge hermós
des de l'auto sentades,
la birondó, la birondaira, la birondó.

I en aquest pintoresc
poblet de poques cases,
allí van disfrutant
mentre el papà pren l'aigua,
la birondó, la birondaina, la birondó.

(I)a n'han robat a dalt,
(i)a n'han trobat hostatge
i se'n treuen la pols
de les mans i la cara,
la birondó, la birondaina, la birondó. 

Cada migdia hi ha
tanta gent a la plaça
per poguer presenciar
de l'auto l'arribada, ai.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.

Els uns van a esperar
amics que han d'arribar-ne,
altres hi van només
per veure noves cares, ai.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.

Si l'auto no ha arribat,
la gent va (e)mpacientant-se,
qui s(e)p què haurà passat
que no sigui aquí encara, ai.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.

Per fin s'ha sapigut:
una dona molt grassa,
una hora i mitja ha estat
per poguer-se enfilar-se, ai.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.

Les noies de Can Porcalles
varen anar a confessar;
hi va anar la més petita,
diu que no li va agradar.

En va anar una de les altres,
jo no sé què va passar:
diu que en Gràcia l'empaitava
amb el Sant Cristo a la mà.

Noies del pla de Mollet
totes són trol·les.
Que aimen el bon vi, 
l'aiga no gaire,
que aimen el bon vi,
l'aiga no gaire.

El dia de Sant Jaume
n'és dia assenyalat,
es varen (ar)reglar un tracte
i una noia i un soldat,
tararit, tat, tit, tararit, tat, tat,
tararit, tat, tit, tararit, tat, tat!

La seu mare els hi atrapa:   -Què hi feu aquí, desgraciats?
-Esperem en el nostre amo,   que és a dintre aquest forat.
-Jo de gangues com aquestes,   jo no en trapi mai cap.
-Què voleu trapar vós, mare,   si el teniu arrugat.

       -I allavons el noi li diu:-

Foteu-se'n a (?)   i us donarem pel sac.

Una noia molt maca i pitera
que és una estanquera que hi ha a Tarragona,
diu que fa nar enrenou de molts joves
i a tots dóna proves d'amor una estona.

Els que van a l'estanc per la noia 
tot fent la baboia li'n diuen que és maca,
i per sota el taulell la mosseta 
i un puro li'n deixa dintre la butxaca.

El puro que el jove es guarda
a la butxaca amb quimera,
de bona gana voldria
entregar-lo a l'estanquera.

Al costat d'una noia hi estava
un noi que fumava paquets de cinquanta.
I la noia, com pipant el veia,
bromejant se'n reia d'un modo tunante.

Li'n va dir-li: -Molt mal t'acostumes
perquè prims els fumes, que semblen cerilles;
si em donguessis aquí un bon puro
me'l fumo, t'ho juro, i aquí de seguida.

El jove de la butxaca 
se'l va treure tot seguit,
i ella li va dir-li: -Ai mare,
noi si que el tens ben petit.
 

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar,
quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar,
vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar.

Amb un vell me n’han casada,
perquè diu que té diners,
amb un vell me n’han casada,
perquè diu que té diners,
i el meu cor sempre pensava:
“maleït siga l’interès!”,
i el meu cor sempre pensava:
“maleït siga l’interès!”.

Val més un noi ben guapo
menjant bitxos i ciurons,
val més un noi ben guapo
menjant bitxos i ciurons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons.

El primer dia de bodes,
al mi(g)dia nar a dinar,
el primer dia de bodes,
al mi(g)dia nar a dinar,
quan ne veig el vell a taula
la gana me’n fa marxar,
quan ne veig el vell a taula
la gana me’n fa marxar.

El primer dia de bodes,
al vespre per nar a dormir,
i el vell se’n posa al llit,
i el vell se fot a ronxar,
i el meu cor sempre pensava:
“bé es po(d)ria rebentar!”,
i el meu cor sempre pensava:
“bé es po(d)ria rebentar!”.

Diu que n’ha de venir una guerra
que hasta els vells hi (ha)uran d’anar,
bé hi po(d)ria anar el de casa,
que mai més pogués tornar,
bé hi podria anar el de casa,
que mai més pogués tornar.

       -I allavorens diu:-

Se me’n quedarà l’amo del barco (?),
que quan el vell passés,
el gafés i el fotés,
i el fotés de caps al mar.

       -I aquí ja no en sé més...-