Lletra:

Una noia molt maca i pitera
que és una estanquera que hi ha a Tarragona,
diu que fa nar enrenou de molts joves
i a tots dóna proves d'amor una estona.

Els que van a l'estanc per la noia 
tot fent la baboia li'n diuen que és maca,
i per sota el taulell la mosseta 
i un puro li'n deixa dintre la butxaca.

El puro que el jove es guarda
a la butxaca amb quimera,
de bona gana voldria
entregar-lo a l'estanquera.

Al costat d'una noia hi estava
un noi que fumava paquets de cinquanta.
I la noia, com pipant el veia,
bromejant se'n reia d'un modo tunante.

Li'n va dir-li: -Molt mal t'acostumes
perquè prims els fumes, que semblen cerilles;
si em donguessis aquí un bon puro
me'l fumo, t'ho juro, i aquí de seguida.

El jove de la butxaca 
se'l va treure tot seguit,
i ella li va dir-li: -Ai mare,
noi si que el tens ben petit.