Lletra:

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar,
quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar,
vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar.

Amb un vell me n’han casada,
perquè diu que té diners,
amb un vell me n’han casada,
perquè diu que té diners,
i el meu cor sempre pensava:
“maleït siga l’interès!”,
i el meu cor sempre pensava:
“maleït siga l’interès!”.

Val més un noi ben guapo
menjant bitxos i ciurons,
val més un noi ben guapo
menjant bitxos i ciurons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons.

El primer dia de bodes,
al mi(g)dia nar a dinar,
el primer dia de bodes,
al mi(g)dia nar a dinar,
quan ne veig el vell a taula
la gana me’n fa marxar,
quan ne veig el vell a taula
la gana me’n fa marxar.

El primer dia de bodes,
al vespre per nar a dormir,
i el vell se’n posa al llit,
i el vell se fot a ronxar,
i el meu cor sempre pensava:
“bé es po(d)ria rebentar!”,
i el meu cor sempre pensava:
“bé es po(d)ria rebentar!”.

Diu que n’ha de venir una guerra
que hasta els vells hi (ha)uran d’anar,
bé hi po(d)ria anar el de casa,
que mai més pogués tornar,
bé hi podria anar el de casa,
que mai més pogués tornar.

       -I allavorens diu:-

Se me’n quedarà l’amo del barco (?),
que quan el vell passés,
el gafés i el fotés,
i el fotés de caps al mar.

       -I aquí ja no en sé més...-