signatura_PNC2022.jpg
Super User

Super User

%PM %13 13UTC %650

Peu polidor

(Jo)no(i) rodó,
té la Margarideta;
(jo)no(i) rodó,
té la Margaridó.

Cama jonqueta,
(jo)no(i),
té la Margarideta;
(jo)no(i),
té la Margaridó.

Joves tot ho voleu,
joves tot ho volieu;
si voleu el peu, 
de la Margarideta,
si voleu el peu,
de la Margarideta.

El peu, 
el peu no l'haureu,
el peu no l'haureu,
joves, tot ho voleu!


 
%PM %13 13UTC %566

Aquí dalt en fan comèdia

-Déu vos guard,
aquí dalt en fan comèdia?
-No senyor,
és casa de dispeses.

Si voleu entrar a la cuina,
us faran un requisit;
us faran una truita amb ceba
que us en llepareu el(s) dits.



 
%PM %13 13UTC %608

La Pepa

A la torre xica,   i a la torre gran,
si n'hi ha una noia
que de tant mimada   no la'n casaran.
-I en ont és, la Pepa,   que no en sigui a dalt?
-N'és a la ribera,   a rentar el davantal,
per anar bonica   la nit de Nadal,
Mentres l'en rentava,   passa el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa,   què hi fas aquí tant?
-Rento les faldilles,   també el davantal,
per anar bonica   la nit de Nadal.
La'n gafa i la'n puja   sobre el seu cavall;
la sella n'és verda   i el cavall n'és blanc.
Pels carrers de Lleida   els en passa plorant:
-Per què plores, Pepa?   Per què hi plores tant?
-Penso pels meus pares   quant ho sab(e)ran;
en són gent sentida,   podè es moriran.
-Si es moren, que es morin,   ja els enterraran,
capellans i frares   no n'hi faltaran.

Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

%PM %13 13UTC %650

Les noies de Mata

Les noies de Mata, Mata,
són poques i ballen bé, bé
i ten(en) la panxa arrugada
com la manxa del ferrer, er!

%PM %13 13UTC %650

La túnica

La mare de Déu
filava, filava
per fer-li un vestit
al nin nat suara;
angelets del cel
li duien la llana;
li duien d'or fi,
d'or fi, seda i plata.
La mare de Déu
filava, filava.
Oh, mare de Déu,
vestiu la meva ànima;
vestiu-la amb l'amor
que el cor vos inflama,
que el cor vos inflama.

La mare de Déu
cantava, cantava.
La túnica fou
vestit de miracle;
creixia Jesús,
es feia més llarga.
Quan ell ne fou gran,
li va a mida encara.
La mare de Déu
cantava, cantava.
Oh, mare de Déu,
vestiu la mon ànima;
vestiu-la amb l'amor
que el cor vos inflama.

La mare de Déu,
plorava, plorava,
del Gòlgota al cim
soldats van jugar-se
del fill, ai, morent
la túnica sacra;
ferien el daus
el cor de la mare.
La mare de Déu
plorava, plorava.
Oh, mare de Déu,
vestiu la meva ànima;
vestiu-la amb l'amor
que el cor vos inflama.

Muñequita linda,
de cabellos de oro,
de dientes de perla
y labios de rubí.

Dime si me quieres
como yo te adoro,
si de mi te acuerdas
como yo de ti

A veces escucho
un eco divino
que envuelto en la brisa
parece decir:

Si te quiero mucho,
mucho, mucho, mucho,
tanto como entonces
fiel hasta morir

%PM %13 13UTC %566

Al bajar de una lancha

Al bajar de una lancha
una jardinera vi
regando sus lindas flores,
y al momento la seguí,
y al momento la seguí.

Jardinera, jardinera,
tu que entraste en el jardín del amor,
de la flores que tu riegas
dime cual es la mejor,
dime cual es la mejor.

La mejor es una rosa
que se viste del color,
del color que se le antoja,
y verde tiene sus hojas
y verde tiene sus hojas.

Y a ti te escojo, María,
por ser la mas resalada.

 

Contrapàs, botella, botella,
contrapàs botella, botàs.



%PM %13 13UTC %650

El pobre terrisser

El pobre terrisser,
el pobre terrissaire,
passant pel mig d'un riu
li cau el burro a l'aiga, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

-Anem-(no)s-en burriquet,   anem-(no)s-en cap a casa.
Arriba a casa seu,   trob(a) la porta tancada;
pregunta en els veïns   si n'han vista l'Eulàlia.
-L'Eulàlia n'és al llit,   al llit que està malalta.
Se'n va a cal fuster   a manllevar una escala,
s'enfila escala amunt,   com si fos una aranya,
i n'obre el finestró   i en veu una sotana;
era el senyor rector   que en confessa l’Eulàlia,
li ensenya l'ull del cul,   tota la requincalla.
-Anem-(no)s-en, burriquet,   pel món qui en compra banyes.

%PM %13 13UTC %608

La filla del marxant

La filla del marxant
diuen que és la més bella,
no n'és tan bella, no,
d'altres n'hi han sense ella, la mirondó.

Qui l'ha tret a ballar   el dijous de (cin)quaresma?
Qui l'han tret a ballar?   Un jove galant i tendre.
En donen volt i dos,   no es diuen parauleta,
paraula que n'hi en diu:   -Esteu emb(a)rassadeta.
-I com ho coneixeu vós?   Com ho coneixeu ara?
-Que el faldilló vermell   de darrera us toca a terra.

La mirondó,
donzella n'ereu
i ara no en sou.

Pàgina 23 de 122