Observacions:

Segons trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll (1962), es tracta d'un joc infantil:

"Déu-vos-guard: joc de noies, en el qual són quatre que juguen; s'agafen la mà de dues en dues i diuen: «Déu vos guard. ¿No és aquí on fan comèdia?—No senyor, que n'és casa de despesa.—Doncs entrem cap a la cuina, | trobarem un reguisit, | trobarem una truita amb ceba | que ens en lleparem els dits»; i dient això, fan diferents moviments (Bagà)".

Joan Amades, dins el Costumari Català, explica fins i tot el possible origen dels dos primers versos:

"... Els qui feien pessebre sentien goig d'ensenyar-lo. L'il·luminaven determi- nats dies de la setmana, amb preferència els dies de festa i a hores aptes per- què el pogués veure la gent treballadora. Hi havia qui repartia invitacions; però, en termes generals, ningú no negava l'entrada a qui trucava a la porta i demanava per veure el pessebre. Va crear-se una fórmula especial per a aquest cas. que deia: —Déu vos guard. No és aquí que fan pessebre?— Quan es va estendre el teatre casolà de sala i alcova, els que hi assistien plagiaven la fórmula indicada i deien, en trucar a la porta: —Déu vos guard. No és aquí que fan comèdia?—,  frase que ha esdevingut proverbial i que hom em- pra com una salutació festiva i familiar..."