Peu polidor

Nom de l'informant: Leonor Masó i Moret

Data i lloc de naixement: 05/08/1932 (Corts - Cornellà del Terri)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: La cantava el seu pare

Lletra:

(Jo)no(i) rodó,
té la Margarideta;
(jo)no(i) rodó,
té la Margaridó.

Cama jonqueta,
(jo)no(i),
té la Margarideta;
(jo)no(i),
té la Margaridó.

Joves tot ho voleu,
joves tot ho volieu;
si voleu el peu,
de la Margarideta,
si voleu el peu,
de la Margarideta.

El peu,
el peu no l'haureu,
el peu no l'haureu,
joves, tot ho voleu!

Observacions:

És una cançó de la qual n'hem trobat rastre d'una estrofa a "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós. En parla com una cançó de moixaina infantil:

Pau Bertran i Bros en recull una corranda l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat":

Jove, 'l peu no l'haureu,

jove, tot ho voldríau,

jove, 'l peu no l'haureu,

jove, tot ho voleu.

Joan Amades al seu cançoner, que també la recull com a moixaina, en diu:

"Aquesta cançó havia constituït l'argument o eix d'una representació carnestoltesca, de to excessivament alegre, en la qual una dona o un home que s'hi disfressava i sortia tot malforjat, ballava a la plaça fent ressaltar de manera grotesca les parts del cos que anomenava la cançó".

Amb una semblança a la que presentem aquí, hem trobat una versió a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1926 i anomenada "Margarideta".

També hem trobat una variant d'aquesta cançó recollida l'any 2007 dintre CANPOP - Cançoner Popular Valencià, recollida a Santa Pola (Baix Vinapoló - País Valencià) i anomenada "Bartolo, tot ho voleu".

Entrevista realitzada per Albert Massip, l'abril de 2015