A Borrassà n'hi ha una dona   que es vol casar i diu que no gosa,
perquè no sap l'istil dels homes   ni ell tampoc el de les dones.
Pastar i cuinar i fer l'olla bona   i anar en el llit (con) ne sigui hora.
A mitjanit toquen dotze hores:   -Torn(a)-hi Joan, torn(a)-hi si goses,
que d'aquest mal no en moren dones.

Sembla estrany que hi hagi homes
que en siguin tan entonats
en canvi la seva dona 
els fa servir de criats.

-Marit meu vés-me a buscar aiga
que jo no puc donar un pas-.
La mula agafa el canti
i ella riu per sota el nas.

Mentres el dropo 
n'és a buscar aiga a la font,
riba a casa seva
-Ara venta'm el fogó!-.

Con el fogó n'està en marxa,
el nen es posa a plorar.
-Marit meu vés a busca-lo,
a veure si es dormirà-.

Per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona, n'hi ha una minyona,
per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona que en cull broquillers.

Sola i contenta ses feines fa,
canta que canta, canta que canta,
sola i contenta ses feines fa,
canta que canta que cantarà.

Mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda, per la r(a)ureda,
mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda en baixa el rector. 

Roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella, n'és a prop d'ella,
roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella i baixa del ruc.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraçada,
Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraça i un gros petó.

-Sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel,
perquè quan moris, perquè quan moris,
sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel
perquè quan moris vagis al cel.

-No una sola te'n faré jo
sinó vuit-centes, sinó vuit-centes,
no una sola te'n faré jo,
sinó vuit-centes i humits petons.

-Ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, si m'hi atrapa,
ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, Déu los en guard.

-Pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare, a veure el meu pare,
pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare si en ve o no.

Quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta, la minyoneta,
quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta en puja a cavall.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, queda sen noia,
bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, ruc i petó.

El castell de Figueres   els moros ja l'han pres.
No l'han pres per riquesa,   ni tampoc per diners;
l'han pres per una dama,   filla d'un rei francès.
La dama se'n posa mala,   no saben el què té.
Condes en van a veure,   condes i cavallers;
també hi ha pujat sa mare,   com si res no en sabés.
-Filla, la meua filla,   quin mal és el que en tens?
-Mare, la meua mare,   vós prou bé ho sabeu.
Metzines me n'heu donades   dintre un ram de clavells,
metzines me n'heu donades   que en cremen el cor meu.
-Filla, la meua filla,   no tinc cap mal (?).
(Con) ne sereu combregada,   tindreu de fer testament.
-El testament que he fet, mare,   prou contenta n'estareu:
sis castells en tinc a França,   tots són en poder meu.
Deixo tres al meu pare,   dos a Carles germà meu;
l'altre el deixo per almoina,   pel càrrec del convent.
La creu, collar i manilles   n’és per la mare de Déu;
les altres joies pels frares,   que enterrin el cor meu.
-Filla, la meua filla,   poca cosa a mi em deixeu.
-Mare, la meua mare,   us deixo el marit meu,
perquè el poseu en cambra   sempre que vós vulgueu.
Ara no us faré nosa,   feu tot el que vulgueu.

Allí l'establia,
de vora el portal,
rossinyol hi canta
la nit de Nadal.

Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

Aquella vora, voreta del mar
l'Ignès se'n va a treballar
(con) l'alba apunta;
i s(e)s ulls, en plor desfet,
va mullant el coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
i sembrant sa tendre cor
dolça esperança.
(...)

Fa cinc anys que va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i sa promesa;
la pobresa el va espordir
a Amèrica va partir
cercant riquesa.

- Quan aquí retornaré,
amb ta amor jo compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
ella amb puríssim amor
deia i plorava.

A Arenys de Mar n'ha arribat
aquest matí (un) potentat.
Ve de l'Havana;
n'era fill d'un mariner,
en ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l(a) Ignès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
torna en si del desmai,
plena de dolor i esglai,
plora i gemega.

- Mare me(u)a -, diu amb fe,
- Sols per vós treballaré,
que el cor mi en sobra.
- Filla meva, viu per mi -
sa mareta li'n va dir,
sa mare és cega.

La muller del potentat
a casa l'Ignès ha entrat
fa poca estona.
- Per l'infant que ha de venir
el niuet m'has de gu(a)rnir,
bona minyona.

Aprovada (?) habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

I a bateig van repicant;
els veïns per veure'l van
tots a la porta;
un toc de mort els sorprèn,
pel veïnat en van dient:
- L(a) Ignès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
ja del cel, Nostr(o) Senyor
les portes li obre;
no en tindrà ja més fatics,
no en farà puntes pels rics,
ni en serà pobra.

Margalides n'he cercades
per voreres i camins.
Margalides n'he cercades
emperò no n'he trobades
com ses que hi ha aquí dedins.

Al mig del pla,
n'hi ha una perdiueta;
al mig del pla,
n'hi ha una perdiueta;
n'ha perdut el marit
i en va tota soleta.
Rumia dia i nit
a veure si trobarà el marit.

Ja n'ha baixat
d'allà a la muntanyeta
un perdiuet
que en caça femelleta.
Passant la vora el riu,
canta una cançó que en diu:
-"Com ho faré jo aquest istiu,
sense tenir femelleta
no en podré pas fer-ne el niu"-.

Ella innocent
i "va ja molideta"; (?)
(con) te le'n veu
ja li'n fa l'aleta
amb aquell ull bonic
ja es miren de fit a fit
i ja li diu amb tendresa
"tu seràs el meu marit."

(Con) promesos ja n'estan,
els dos se'n van passejant
camp amunt i camp avall ja li'n diu:
-"(On) (ta')irem aquest (i)stiu?"
- "(On) (ta')irem a fer-ne el niu?".

-"Aquí baix n'hi ha un sembrat,
n'és espès i espigat
i (en) allà farem el niu 
i el tindrem ben amagat."

Ella li'n diu: -"Al mig del sembrat no".
Ell ja li'n diu: -"Per què em dius que no?"-
- "Al passar-ne l'any passat,
que el tenia enmig d'un sembrat,
(con) va ser-ne segolat
(con) ja n'estava llesteta,
va venir el segador
amb aquella maquineta
"el meu niu" me'l va espatllar
vaig quedar avorrideta
sense no po(gu)er cobar"-.

- "Doncs on (ta')irem?"- 
- "Allà a la muntanyeta!
Farem el niu a sota d'una herbeta.
Vindrà el caçador
i arrancarem voladeta
i (a)nirem dalt del turó"-.