Observacions:

És una de les diverses estrofes que han perdurat de la glosa mallorquina, cant oral amb rima, que se solia improvisar en el mateix moment de cantar. Amb alguna variant, aquesta mateixa està recollida al Cançoner Popular de Mallorca, de Rafel Ginard.

També està recollida, de forma literal (però sense repetir el primer vers), dintre "1000 cançons per tocar amb ximbomba", de Muro (Mallorca).

La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles als inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.