signatura_PNC2022.jpg

Sota dels roures

Nom de l'informant: Joan Pinatella i Julià

Data i lloc de naixement: 09/01/1928

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Fent de mosso a Fontcoberta, mentre espellonava i desgranava blat de moro.

Fotografia de l'informant


Any 1989 (versió curta)
Any 2012

Lletra:

Per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona, n'hi ha una minyona,
per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona que en cull broquillers.

Sola i contenta ses feines fa,
canta que canta, canta que canta,
sola i contenta ses feines fa,
canta que canta que cantarà.

Mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda, per la r(a)ureda,
mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda en baixa el rector. 

Roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella, n'és a prop d'ella,
roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella i baixa del ruc.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraçada,
Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraça i un gros petó.

-Sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel,
perquè quan moris, perquè quan moris,
sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel
perquè quan moris vagis al cel.

-No una sola te'n faré jo
sinó vuit-centes, sinó vuit-centes,
no una sola te'n faré jo,
sinó vuit-centes i humits petons.

-Ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, si m'hi atrapa,
ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, Déu los en guard.

-Pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare, a veure el meu pare,
pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare si en ve o no.

Quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta, la minyoneta,
quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta en puja a cavall.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, queda sen noia,
bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, ruc i petó.

Observacions:

Sembla ser una cançó escrita per Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936), però de la qual no en tenim cap referència de la melodia. La primera referència que en tenim és de l'any 1879 al llibre "Cansons Ilustradas" de l'autor, algunes cançons del qual estan musicades per Josep Rodoreda i Santigós . 

La versió que es presenta és la següent:

SOTA DE 'LS ROURES

I.


Sóta de 'ls róures, de genollons,
una fadrina cull branquillons,
sola y alegre la feyna fá
canta que canta que cantará.

II.

Mentre enfeixina l'últim garbó
per la roureda baixa 'l rectó,
roig com un bitxo, gran com un truch;
cuan es prop d'ella baixa del ruch.

III.

- Sóbre tas culpas tiraré un vel
y cuan te moris te duré al cel,
pero has de darme sens remissió
una abrassada y un bon petó.

IV.

- Nó una abrassada vos donaré
sinó doscentas y mil també,
pero 'l meu pare no fá may tart
y si'ns atrapa ¡Déu nos en guart!

V.

Puji en un abre, senyor rectó,
que podrá veure si es lluny ó nó.
Si fent estellas lo veu distrét
per mí desde are ya está tot fét.

VI.

Mentres pe 'l róure puja feixuch
ella d'un brinco salta en el ruch
y á dalt del abre déixa al rectó
sense abrassada, ruch ni petó.


També apareix al Cançoner del Ripollès, aplegada l'any 1910 i amb el títol de "Una minyona de genollons".

Més tard és recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "La nineta i el rector", versió de la qual han partit diverses formacions musicals. La mateixa versió de Sobremunt també la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997.

La paraula "broquiller", que canta en Joan, no està recollida a cap diccionari català, però sí que hem trobat broquille com a anglicisme, que significa "tros de fusta". 

El vídeo, cedit per la família Massip-Pinatella, data de l'any 1989. Entrevista realitzada per Albert Massip, l'agost de 2012.