Lletra:

Aquella vora, voreta del mar
l'Ignès se'n va a treballar
(con) l'alba apunta;
i s(e)s ulls, en plor desfet,
va mullant el coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
i sembrant sa tendre cor
dolça esperança.
(...)

Fa cinc anys que va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i sa promesa;
la pobresa el va espordir
a Amèrica va partir
cercant riquesa.

- Quan aquí retornaré,
amb ta amor jo compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
ella amb puríssim amor
deia i plorava.

A Arenys de Mar n'ha arribat
aquest matí (un) potentat.
Ve de l'Havana;
n'era fill d'un mariner,
en ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l(a) Ignès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
torna en si del desmai,
plena de dolor i esglai,
plora i gemega.

- Mare me(u)a -, diu amb fe,
- Sols per vós treballaré,
que el cor mi en sobra.
- Filla meva, viu per mi -
sa mareta li'n va dir,
sa mare és cega.

La muller del potentat
a casa l'Ignès ha entrat
fa poca estona.
- Per l'infant que ha de venir
el niuet m'has de gu(a)rnir,
bona minyona.

Aprovada (?) habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

I a bateig van repicant;
els veïns per veure'l van
tots a la porta;
un toc de mort els sorprèn,
pel veïnat en van dient:
- L(a) Ignès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
ja del cel, Nostr(o) Senyor
les portes li obre;
no en tindrà ja més fatics,
no en farà puntes pels rics,
ni en serà pobra.