I a la plana de Lleida,
l'om laireta, laireta, lairà,
i a la plana de Lleida
si una nineta hi ha.

De nom se'n diu Anneta,   i Anneta Rostallar.
-Vós mare, aneu a missa,   io faré l'esmorzar.
Se(u) mare bona dona,   i a missa se'n va anar.
I a l’entornant de missa,   i Anneta no hi trobà.
Pregunta a les veïnes   si l'han vista passar:
-N’hem vista passar una   que amb un soldat se'n va,
vestida de roba blanca,   amb un sabre a cada mà.
Se(u) mare, bona dona,   i el capità trobà,
i el capità, bon home,   i els soldats fa formar:
tots els soldats en fila,   l'Anneta al cap d'allà.
-Mira’t, mira't Anneta,   el teu pare et ve a buscar.
-Dieu-li al meu pare,   que no hi vu(i) pas anar,
vu(i) fer-ne mort i vida   i als peus del capità.

La noia Rafela
diu que no beu vi.
La noia Rafela
diu que no beu vi
i a sota la bota
a hi té el seu tupí.

Com tothom ja ho diu,
com tothom ja ho sap,
jove d'aquest poble
no n'hauràs pas cap. 

Tota esperrucada
i se'n posa a cuinar.
Tota esperrucada
i se'n posa a cuinar
de cabeis a l'olla
ia podeu pensar.

Com tothom ja ho diu,
com tothom ja ho sap,
jove d'aquest poble
no n'hauràs pas cap. 

Seu mare la'n crida
i a dos quarts de nou.
Seu mare la'n crida
i a dos quarts de nou.
Quan ella s'aixeca
n'han tocat les nou.

Com tothom ja ho diu,
com tothom ja ho sap,
jove d'aquest poble
no n'hauràs pas cap. 

I ella se'n va a missa
i a missa major.
I ella se'n va a missa
i a missa major
primer es goita los joves
que el senyor rector.

Com tothom ja ho diu,
com tothom ja ho sap,
jove d'aquest poble
no n'hauràs pas cap. 

I ella en té una parra
que hi té molts raïms.
I ella en té una parra
que hi té molts raïms,
va a la carretera
i convida els fadrins.

Com tothom ja ho diu,
com tothom ja ho sap,
jove d'aquest poble
no n'hauràs pas cap.

Soms i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol, 
ia no hi ha terra més ufana 
sota la capa del sol.

Déu va passar en primavera, 
i tot cantava al seu pas. 
I en canta la terra entera, 
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell i riu la planta, 
canta la lluna i el sol. 
Tot treballant la dona canta, 
i en canta al peus del bersol.

I en canta a dins de la terra 
i el passats ja mai passats,
i els jorns dins, de serra en serra, 
com tot canta a Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol, 
no hi ha terra més ufana 
sota la capa del sol. 

Catalunya, ciutat gran,   qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara, rei nòstron senyor   declarada n'és la guerra.
N'han cremat un sagrat lloc,   que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,   cent corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,   i alabat siga per sempre.
Mataren un sacerdot   mentres que la missa deia;
mataren un cavaller,   i a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià,   els àngels li fan gran festa.
Lo pa que n'era blanc,   deien que era massa negre,
i el tiraven als cavalls   sols per assolar la terra.
I a presència dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei   del mal que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.
Lo vi que n'era bo,   n'en lligaven les (ai)xetes,
i ho tiraven pels carrers   sols per regar-ne la terra.
I a preséncia dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei del mal   que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.

Bon cop de falç,
bon cop de falç,
defensors de la terra!

Un jove i una minyona
que viuen al Poble Sec,
la minyona es diu Ramona
i el jove es diu en Tonet.

Són dos tipus de presència
que viuen enamorats
(?) que festegen 
ja en podrien ser casats, sí!

El dia que es muden
per sortir a passeig,
per veure aquests tipus
tothom els a segueix.

La Ramona n'és molt tuna
i el jove molt eixerit
i perquè ningú los vegi
van a Montjuïc, sí!

Jugaven a joc de bitlles,
la Ramona i en Tonet;
(c)asi tots dos s'enfadaven
perquè cap tirava dret, sí!

La Ramona deia,
sospirant i cridant,
treu-me aquesta punxa
que tinc aquí a davant.

I en Pepet corria,
sense perdre temps,
diu que li va treure
amb un escuradents.

El dimoni de la punxa
ha donat tant què pensar
que fins cada dia el metge
la té que anar a visitar.

Per més que l'home asseguri
que no hi hurà res de nou,
la pobra Ramona es queixa
que la punxa li cou.

Sa mare exclamant-se,
dient pels veïns
que es creu que la punxa
li haurà quedat a dins.

I els veïns li diuen
no s'han d'espantar,
que si la té a dintre
ja li sortirà.

Totes les margaridetes   se'n volen casar aquest any,
ai, trista de mi, soleta,   n'hauré d'esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra,   no sé si me'l mataran;
si me me'l maten, que me'l matin,   a mi brau mal me faran.
Cada dia surto en ventana   cap a França vaig mirant;
i un dia veig venir cavalleria,   Don Joan ne va davant.
Ja li'n porto una cadira   per baixar-ne del cavall:
-Què en porteu d'aqueixes terres   que n'hagiu estat tants anys?
-Te'n portem ara unes joies,   no sé si t'agradaran.
No en són d'or ni en són de plata,   ni tampoc de diamant.
Són fetes d'un moro i una mora   que hi han trebaiat set anys;
no hi han celebrat cap festa   sinó les quatre de l’any:
què és per Pasqua i Cincogesma,   i les festes de Nadal.

Sota la olivera, oliva,
sota la olivera un ram,
un ram de flors i violes
violetes de tot l'any.

Quan petiteta en el balcó de casa meva
vaig senti(r)-ne una cançó plena d'amor;
eren joves que cantaven les caramelles
i en tenien de molt temps robat el cor.

Passa el temps i de seguida l'enyorança
de sentir-me d'aquell to tan amorós
i vivia sol(s)ament(s) amb l'esperança
de senti(r)-ne aquell goig tan agradós.

La cançó que vaig sentir
vaig escoltar que deia així:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.

Passa el temps i una altra nit molt estrellada
vaig sentir-me pel carrer corre els rumors,
i era el coro dels del poble, però hi faltava
i aquell jove que estimava tant de cor.

I plorosa va observar la pobre donzella
d'aquest jove que l'havia fet somiar,
no cantava aquella nit les Caramelles
perquè el Déu dels infinits se'l va emportar.

I tancant el finestró
no va vol(gu)er escoltar la cançó:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.

La desgràcia d'un pobre home
en té una filla per casar,
(e)namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar.
(E)namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar.

I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
 
(I)a n'estàs avesadeta
(a) dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs.
Casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs. 

I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.

(I)a n'estàs avesadeta
i a menjar conill rostit,
casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit.
Casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit.

El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
 
(I)a n'estàs avesadeta
i a portar bonics vestits
casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits.
Casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits.

El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.

I en vénen mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar
amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà.
Amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà. 

I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit. 

I una vella n'hi ha a Mallorca,   de cent cinquanta-tres anys,
se'n pentina i se'n clenxina   com si només tingués quinze anys.
Se'n posa les arracades   i se'n mira en el mirall,
i en gafa la mantellina,   de la plaça se'n va al ball.
I el ballador que la treia   si en era un pobre estudiant.
-I estudiant, si em vols creure,   tu en seràs un ric marxant.
I en posarem cent auvelles,   que totes molt bé n’a(n)iran;
I en posarem cent cabretes,   totes encabridaran;
i en posarem cent llucades,   que totes molt bé n’a(n)iran,
de pollastres i gallines   tampoc no ens en faltaran.
El dilluns reclaren els tractes   i el dimarts casats estan.
I el dimecres cau malalta   i el dijous ja l’enterrà(ve)n.
I el seu marit va al radera   i amb un frubiol sonant:
-I amb els quartos de la vella   i en tindré una de quinze anys.

Tarararam, pam, pam,
tararam!

De les cimes del Queralt,
les aromes sanitoses
i un alè baixà del cel,
les ha fet miraculoses.
Lluminosa i floreixent,
tot aroma dóna vida
d'una planta beneïda
per l'Omnipotent.

Regalada amb riques fonts,
tota verda i tota ufana,
de la vall de Montserrat,
si l'han feta soberana.
De la raça dels titans,
l'anomenen gegantina
i la tenen per regina
tots els catalans.

N'és un tros de paradís
trasplantat a Catalunya.
Tot allò que el cor allunya,
i el tornà feliç.

N'és un tros de paradís
trasplantat a Catalunya.
Tot allò que el cor allunya,
i el tornà feliç.

I un llençol brodat d'estrelles
que l'acotxa cada nit.
Si la nit és nuvolosa,
d'una Verge hermosa
treu l'esguard florit.

N'és la Verge Moreneta
la què un jorn es feu trobar
i amb son fill que l'acompanya
perquè a la muntanya
li fessin l'altar.

De les rudes farigola,
rovellons i romanins.
S'hi combre(v)en les aromes
sota les branques dels pins.

Quan (a)hi puja l'estimada
s'omple tota de perfum;
torna més enamorada
i en cada mirada
treu un bri de llum.

Quan (a)hi puja l'estimada,
s'omple tota de perfum;
torna més enamorada
i en cada mirada
treu un bri de llum.

De les cimes del Queralt,
les aromes sanitoses.
Bones aigües, i abundoses,
pel remei del mal.
De les cimes del Queralt,
les aromes sanitoses.
Bones aigües, i abundoses,
pel remei del mal.