Lletra:

Un jove i una minyona
que viuen al Poble Sec,
la minyona es diu Ramona
i el jove es diu en Tonet.

Són dos tipus de presència
que viuen enamorats
(?) que festegen 
ja en podrien ser casats, sí!

El dia que es muden
per sortir a passeig,
per veure aquests tipus
tothom els a segueix.

La Ramona n'és molt tuna
i el jove molt eixerit
i perquè ningú los vegi
van a Montjuïc, sí!

Jugaven a joc de bitlles,
la Ramona i en Tonet;
(c)asi tots dos s'enfadaven
perquè cap tirava dret, sí!

La Ramona deia,
sospirant i cridant,
treu-me aquesta punxa
que tinc aquí a davant.

I en Pepet corria,
sense perdre temps,
diu que li va treure
amb un escuradents.

El dimoni de la punxa
ha donat tant què pensar
que fins cada dia el metge
la té que anar a visitar.

Per més que l'home asseguri
que no hi hurà res de nou,
la pobra Ramona es queixa
que la punxa li cou.

Sa mare exclamant-se,
dient pels veïns
que es creu que la punxa
li haurà quedat a dins.

I els veïns li diuen
no s'han d'espantar,
que si la té a dintre
ja li sortirà.