Lletra:

Catalunya, ciutat gran,   qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara, rei nòstron senyor   declarada n'és la guerra.
N'han cremat un sagrat lloc,   que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,   cent corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,   i alabat siga per sempre.
Mataren un sacerdot   mentres que la missa deia;
mataren un cavaller,   i a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià,   els àngels li fan gran festa.
Lo pa que n'era blanc,   deien que era massa negre,
i el tiraven als cavalls   sols per assolar la terra.
I a presència dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei   del mal que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.
Lo vi que n'era bo,   n'en lligaven les (ai)xetes,
i ho tiraven pels carrers   sols per regar-ne la terra.
I a preséncia dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei del mal   que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.

Bon cop de falç,
bon cop de falç,
defensors de la terra!