signatura_PNC2022.jpg

La Revolta dels Segadors

Nom de l'informant: Narcís Matas i Sabater  "Ciset Barraquer"

Data i lloc de naixement: 1916 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Fotografia de l'informant

Lletra:

Catalunya, ciutat gran,   qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara, rei nòstron senyor   declarada n'és la guerra.
N'han cremat un sagrat lloc,   que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,   cent corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,   i alabat siga per sempre.
Mataren un sacerdot   mentres que la missa deia;
mataren un cavaller,   i a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià,   els àngels li fan gran festa.
Lo pa que n'era blanc,   deien que era massa negre,
i el tiraven als cavalls   sols per assolar la terra.
I a presència dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei   del mal que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.
Lo vi que n'era bo,   n'en lligaven les (ai)xetes,
i ho tiraven pels carrers   sols per regar-ne la terra.
I a preséncia dels parents   deshonraven les donzelles.
Donà part a l’ (?) Virrei del mal   que aquells soldats reien:
-Llecència los hi he donat,   molta més en po(d)ran pendre.
I en vista de tot això,   n'és esvalotat la terra.

Bon cop de falç,
bon cop de falç,
defensors de la terra!

Observacions:

Es tracta d'un fragment de la balada antiga "La Revolta dels Segadors", en la versió repopularitzada per Francesc Alió l'any 1892 a través de la composició "Els segadors". Alió va unir la lletra de la balada en qüestió (cançó dictada o encarregada per difondre les malvestats de les tropes castellanes, l'any 1640) amb la música d'una de les versions d'una balada eròtica amb títol "Els tres segadors" o "Els tres garberets", melodia molt semblant a "Muntanyes del Canigó" (segurament, la cançó del 1640 ja devia cantar-se amb aquesta melodia).

La lletra de la tornada "Bon cop de falç, / defensors de la terra" va ser una aportació d'Ernest Moliné i Brasés.

Cinc anys més tard, el 1897, Emili Guanyavents en fa una versió curta modificant-ne molt la lletra i Enric Morera en crea l'harmonització per a cor d'homes. "Els segadors" s'inicia com a himne nacional de Catalunya.

Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.



En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.

Gravació realitzada l'any 2005 per Jaume Arnella i París i Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.