Lletra:

Quan petiteta en el balcó de casa meva
vaig senti(r)-ne una cançó plena d'amor;
eren joves que cantaven les caramelles
i en tenien de molt temps robat el cor.

Passa el temps i de seguida l'enyorança
de sentir-me d'aquell to tan amorós
i vivia sol(s)ament(s) amb l'esperança
de senti(r)-ne aquell goig tan agradós.

La cançó que vaig sentir
vaig escoltar que deia així:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.

Passa el temps i una altra nit molt estrellada
vaig sentir-me pel carrer corre els rumors,
i era el coro dels del poble, però hi faltava
i aquell jove que estimava tant de cor.

I plorosa va observar la pobre donzella
d'aquest jove que l'havia fet somiar,
no cantava aquella nit les Caramelles
perquè el Déu dels infinits se'l va emportar.

I tancant el finestró
no va vol(gu)er escoltar la cançó:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això é(s) la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.