Super User
L'agulla
El tresor que no té fi
n'é(s) l'agu(i)a, n'é(s) l'agu(i)a.
El tresor que no té fi
n'é(s) l'agu(i)a de cosir.
Tan lluenta i tan xiqueta,
feina vo(l)s, feina voldràs;
per més feina que li'n don(gu)is
ella mai se't cansarà.
Si la mà es torna man(d)rosa,
ai la tosca finarà!
Apa xiqueta, ma feinera,
córre, córre i ben lleugera,
que sinó la pobre agu(i)a
de rovet(ll) se't vestirà.
Si la mà es torna man(d)rosa,
ai la tosca finarà!
La rotllí, rotllí, rotllana
La rotllí, rotllí, rotllana,
portem pa i no tenim gana;
no hi ha aigua i tenim set,
fem un rotllo i ben rotllet.
Mentre el rotllo va rotllat,
la rotllí fa ball manetes;
mentre el rotllo va rotllat
la rotllí va caminant.
Nicolau apretau
I a la una per fortuna
i el didal dintre l'aguia mai fa mal.
Nicolau, apretau,
penxa amunt i avall radera,
Nicolau i apretau,
penxa amunt i avall, sisplau.
I les dos perquè hi sou vós,
a les tres no hi va de re(s),
a les quatre perquè el catre,
a les cinc ja li té dinc,
a les sis ja hi passa lis,
a les set ja hi passa dret,
a les vuit ja se li cull,
a les nou ja li cou,
i a les deu ja en surt l'hereu.
I a la una per fortuna
i el didal dintre l'agulla mai fa mal.
Nicolau i apretau
penxa amunt i avall darrera
Nicolau i apretau
penxa amunt i avall, sisplau.
Un roser de roses blanques
Un roser de roses blanques,
n'hi han deu per a collir,
tan amigues n'érem antes
i ara n'hem (ha)gut de renyir.
N'hem renyit per poca cosa,
i a la cara t'ho diré;
i per més que te'n rebaixis
jo m(a)ngeta no et seré.
Toca la flauta, Carmeta
Toca la flauta, Carmeta,
jo en tocaré el violí;
tu la'n tocaràs la ta(r)da
jo l'en tocaré al dematí.
Les noies de la Cellera
Les noies de La Cellera
totes van a pixar al riu,
les d'Anglès tabé se queixen
que l'aiga es torna lleixiu.
Les noies de Les Planes
són poques i ballen bé,
per cinc cèntis s'arremanguen
i per deu encara més.
Toca-li el tamborí
(I)o que en tinc la veu més prima
en tocaré el violí;
(i)o que la'n tinc més gr(e)ixuda
en tocaré el cornetí.
Toca-li, toca-li, toca-li,
toca-li, toca-li, el tamborí!
Cançó de la Teta Forra
A la ciutat de Banyoles
no sabeu què hi va passar:
la camisa de la Forra
diu que la varen cremar.
Era una nit estrellada,
una del mes del febrer;
van veure que s'encenia, què?
a l'apuntar-hi un paper.
Ai, canta, canta
cançons amoroses
al teu aimador.
Ai, canta, canta
i amaga la camisa,
que si ha arribat
li'n faries por.
I el senyor (?)
de seguit s'hi va ficar,
pensant-se poguer-ne treure, què?
Diners per fer-se un vestit.
No sabeu lo que en va treure
després de molt vindicar:
vint-i-cinc o trenta cèntims
per poder-se nar fer afaitar.
Les cobles del Ram
Ara ve lo sant diumenge, lo sant diumenge del Ram,
si se'n pararan les taules tant de palmes com de rams,
i de llor i olivera, que és un lliri molt galant.
I a dalt d'aquella gran sala si n'hi ha en un banc molt gran.
I amb un cap hi seu Sant Pere, l'altre hi seu Sant Joan,
i al mig dels dos deixebles bon Jesús hi està plorant.
Ja en diu l'apòstol Sant Pere: -Bon Jesús, què en ploreu tant?
-Bé en tinc que plorar-ne, Pere, bé en tinc que plorar-ne tant,
si són tres de companyia que la mort m'estan tractant;
l'un si n'és el malvat Judes, l'altre si és el Barrabàs,
l'altre n'és el barataire que sempre està baratant;
i en barata l'Etern Pare per trenta diners d'arjan.
A la rambla de Girona
A la rambla de Girona
si una polla rossa hi ha,
que els fadrins la n'han gelada
perquè no en pogués volar,
que els fadrins la n'han gelada
perquè no en pogués volar.
Ella arriba a casa seva,
gafa el llum i se'n va al llit.
La seva mare li pregunta:
-Filla meva, què t'ha suc(su)ït?
-Ai, mare, la meva mare,
no us puc pas explicar;
el xicot m'ha dat carbassa
i ara no em po(d)ré casar.
-No t'espantis, filla meva,
no t'espantis, per això no;
d'aquí vuit o quinze dies
trobaràs un bon xicot.
Tot pensant-se trobar un pesco (?),
n'ha trobat un pescador;
li'n fa beure l'aigua fresca
tot el temps de la calor.