Lletra:

A la rambla de Girona
si una polla rossa hi ha,
que els fadrins la n'han gelada
perquè no en pogués volar,
que els fadrins la n'han gelada
perquè no en pogués volar. 

Ella arriba a casa seva,
gafa el llum i se'n va al llit.
La seva mare li pregunta:
-Filla meva, què t'ha suc(su)ït?

-Ai, mare, la meva mare,
no us puc pas explicar;
el xicot m'ha dat carbassa
i ara no em po(d)ré casar.

-No t'espantis, filla meva,
no t'espantis, per això no;
d'aquí vuit o quinze dies
trobaràs un bon xicot.

Tot pensant-se trobar un pesco (?),
n'ha trobat un pescador;
li'n fa beure l'aigua fresca
tot el temps de la calor.