Un roser de roses blanques

Nom de l'informant: Lluís Marés i Llapart "Favoritu"

Data i lloc de naixement: 1930 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Lletra:

Un roser de roses blanques,
n'hi han deu per a collir,
tan amigues n'érem antes
i ara n'hem (ha)gut de renyir.

N'hem renyit per poca cosa,
i a la cara t'ho diré;
i per més que te'n rebaixis
jo m(a)ngeta no et seré.

Observacions:

L'hem trobat recollida al Penedès al llibre "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.

Explica que és una cançó-joc amb ball rodó on una noia es posa el mig del cercle assenyalant amb el dit davant seu mentre la rotllana gira; quan acaba la cançó, la noia assenyalada canvia el seu lloc amb la que estava al mig.

La versió que se'n recull diu així:

Un roser de roses blanques,

he vingut a recollir

tan amigues qu'érem antes

i ara hem hagut de renyir.

Hem renyit per poca cosa,

a la cara t'ho diré,

i per més que t'enrabiïs

amiga no t'estaré.

L'origen de la cançó però, no sembla ser infantil. Pau Betran i Ros en recollia algunes estrofes en forma de follies (=corrandes), és dir, com a cançó improvisada, ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".

Una versió amorosa d'aquesta cançó es recollia també l'any 1926 a St. Joan Les Fonts (Garrotxa) a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb el nom de "Roseret de roses blanques".

Jaume Arnella al seu "Repertori bàsic de cançons populars" (1995) en copia una versió menorquina -no sabem on està recollida-, molt popular en els darrers temps:

Roseret de roses blanques,

qui ens ho havia de dir:

¡tan amics com érem antes,

que ara haguéssim de renyir!

Si hem renyit per poca cosa,

Rosereta del cor meu,

si hem renyit per poca cosa,

tu fé es teu, jo faré es meu .

Si la mar es tornés tinta,

ses muntanyes paper fi,

t'escriuria una carteta

de l'amor que em fas patir.

L'any 2004, Cris Juanico la va enregistrar a l'àlbuma "Memòries" sota el nom de "Roseret". La podem sentir aquí.

En Lluís Marés va fer tota la vida de paleta a Amer. Es va retirar a les Planes d'Hostoles. Va morir a la Residència Geriàtrica Montsacopa d'Olot el dia 21 de desembre de 2012.

Partitura:

Gravació realitzada per Ràdio Les Planes - Emissora de la Vall d'Hostoles - l'any 2007 i entregada a Joan Arnau i Serra. L'enregistrament i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.