A la ciutat de Banyoles no sabeu què hi va passar: la camisa de la Forra diu que la varen cremar.
Era una nit estrellada, una del mes del febrer; van veure que s'encenia, què? a l'apuntar-hi un paper.
Ai, canta, canta cançons amoroses al teu aimador. Ai, canta, canta i amaga la camisa, que si ha arribat li'n faries por.
I el senyor (?) de seguit s'hi va ficar, pensant-se poguer-ne treure, què? Diners per fer-se un vestit.
No sabeu lo que en va treure després de molt vindicar: vint-i-cinc o trenta cèntims per poder-se nar fer afaitar.
Observacions:
Cançó composta per Montserrat Lavall i Cervera (1911-2006), secretari municipal, excursionista, músic d'oïda i gran bromista. El llibre que se li va dedicar el 2007, escrit per J. Galofré, P. Feliu i J.M. Massip, titulat "En Montserrat Lavall - Amb la broma als llavis", explica els orígens de la cançó:
"Un grup de jovent perpetrà una broma, calant foc a una camisa de grans dimensions que hi havia penjada com a reclam a la casa i botiga de la Carme Font (ben coneguda com la Teta Forra), situada fent xamfrà entre els carrers de la Porta dels Turers i l'Abeurador, on venien camises, roba, teixits, llençols... Després d'haver-se apagat la socarrimada, molts curiosos es van agrupar davant de l'establiment, amb por d'acostar-se massa, perquè coneixien les reaccions d'aquella dona. La Teta, que era a dalt observant-ho, en passar en Montserrat per davant i no aturar-se, deduí que potser havia estat ell l'autor de la malifeta, coneixent que era component d'una colla de bromistes, i l'escridassà. El nostre personatge sempre havia dit que sabia qui ho havia fet, però declarant-se personalment innocent. Sembla que en acusar-lo sense causa, va decidir-se a composar aquesta cançó per fer la punyeta a aquella dona."
"La Teta Forra, originàriament anomenada Tieta Forra, esdevingué un personatge molt popular a Banyoles. Aquest motiu ve de ser soltera, o sigui tieta, com es diu popularment, i suposadament estèril, o sigui, forra. Tenia un tarannà ben peculiar, [...] tenia una personalitat molt forta i anà perdent la relació amb els de casa i també amb molts dels veïns. Per tant, gaudia de poques amistats."
I referent al senyor Gratessimolses, el llibre ens diu: "Aquest motiu, per cert ben estrambòtic i d'origen desconegut, inventat segurament per no esmentar el nom del secretari del Jutjat de Pau de Banyoles, senyor Lluís Genover, es desconeix quina arrel tenia, [...] portava una barba de bones dimensions. Per això s'hi escau que a la cançó es parli d'afaitar. Tots els testimonis coincideixen a dir que era una gran persona, però la seva intervenció per esbrinar el que havia succeït, li va portar l'al·lusió satírica a la qual es refereix la cançó."
Josep Maria Massip, un dels autors del llibre, ens ha fet arribar aquest afegit sobre el senyor Genover:
"Quan a la cançó deien quelcom com "gratacimolses", que no sabíem el que era, finalment té una explicació molt lògica, atesa la vinculació d'en Montserrat Lavall amb la indústria tèxtil: Cimolsa és la part d'una peça de drap de llana. Es veu que també podria haver-se aplicat quan en teixir-la amb el teler, s'hi produïa un embolic, segons sembla."
"El personatge autèntic que descriu Montserrat Lavall a la cançó, era el senyor Genover, portava barba i podria ésser que la gratés amb freqüència. Així en Montserrat el volgué particularitzar: "el senyor Gratacimolses" o "Grata cimolses", com s'hauria d'haver escrit. De fet, era persona benestant del qual no hi ha dubtes sobre que la portés descurada, ni molt menys."