A la fuente fui a por agua,
y no encontré compañera,
si quieres que te acompañe,
rosa de la primavera.

Dolor de pena, dolor de encanto,
feliz me siento de amarte tanto,
corazón mío, yo siempre te amaré,
sólo contigo yo bailaré.

A la fuente fui a por agua,
y no encontré compañera,
si quieres que te acompañe,
rosa de la primavera.

Yo seré tuyo si tu lo quieres,
mi pensamiento sólo tú tienes,
hueles a rosa y a jazmín,
y yo te cuido en mi jardín.

A la fuente fui a por agua,
y no encontré compañera,
si quieres que te acompañe,
rosa de la primavera.

Gira el caparró, 
pageseta hermosa, 
gira el caparró, 
que et vull veure jo. 

Ai, quins ulls que tens, 
ai, quina mirada, 
ai, quins ulls que tens, 
de donar turments! 

Io te’ls curaré, 
i et daré ma vida, 
Io te’ls curaré
perquè hi visquis bé. 

Gira el caparró, 
pageseta hermosa,
gira el caparró, 
que et vull veure jo. 

Jo et tinc dintre el cor, 
estimada meva, 
Io et tinc dintre el cor, 
ple del teu amor. 

Gira el caparró, 
pageseta hermosa, 
gira el caparró, 
que et vull veure jo. 

-Jesús és nat! Jesús és nat!
Jesús és nat, allà a Betlem!
Canten pels aires els angelets,
canten pels aires els angelets,
els angelets, els angelets.
-I en un portal, entre animals,
hi trobareu un tendre angelet.
I amb gran prestesa, i sens peresa,
veniu, pastors! Veniu, pastors!

El bou, bufant, bufant,
va calentant, oidà,
a Maria i Josep,
i al tendre infant.
La mula, en son seient,
avisa els pastors
que han de trobar allí
el redemptor,
que han de trobar allí
el redemptor.

En un llitet de palletes
fa rialletes un nen que és Déu.
Els angelets li fan festetes,
i ell, molt content, amb sa major pobresa,
dorm, mon fill, sí, dorm mon fill, sí.
Somni diví del noiet,
somia i plora, puix veu la creu.
-No ploris, no, diu sa mareta,
perquè un dia el món has de salvar.
Ai!, quan serà, ai!, quan serà…

Cridats pel cel, seguint l’estrella,
vénen tres reis de l’Orient,
sofrint les pluges, la neu i el fred,
per adorar-lo vénen corrents.
-A on és nat el rei de reis?
Humils pregunten, amb un gran zel;
-Hem vist l’estrella, de l’Orient,
que és del messies, fill de l’Etern,
que és del messies, fill de l’Etern.

Que rics cabells té l’infantó,
ai, que són rossos com un fil d’or,
obre els ulls, els llavis mou,
que rialleta ne té d’amor.
-Ai!, que t’estimo, li diu Melcior,
jo vull donar-te rics presents d’or,
rics presents d’or, ai, no els retxassis no,
ai no els retxassis no!

De tots els pobles vénen a veure’l,
per adorar-lo amb gran amor.
El rei Herodes, furiós d’envidia,
ja vol matar-lo, el Salvador.
-Fugiu a Egipte! Diu a Josep
un hermós àngel baixat del cel;
fugiu-ne prompte, jo us guiaré,
que el rei Herodes vol matar el nen.
Vine a mos braços, amor, tresor,
vull amagar-te dintre el meu cor,
vull amagar-te dintre el meu cor,
vull amagar-te dintre el meu cor.

Un dissabte, cap al vespre,
mai dirí(e)u on v(e)m anar:
a casa d’un drapaire,
que ens hi vàrem afartar.

De draps, ferros vells,
vidres trencats,
d’espardenyots
i de sabatots,
de pantalons
i de draps podrits,
en vàrem fer una salsa
que ens en vàrem llepar el(s) dits.

-Amb les sabates
totes xamades,
totes picades,
sense taló.

-Les faldilletes
esparracades,
i les mitgetes,
vaja garró.

-Tu en fas el senyor,
no en tens per gastar;
tu et casaries
i no et saps mocar.

-Aquí hi ha el doctor, senyora.
-Ai, ai, ai-ai-ai,
-Doncs tra(v)eu la llenga enfora.
-Ai, ai, ai-ai-ai.

-Tossiu.
-Cqueh, cqueh...
-Tossiu.
-Cqueh, cqueh...
-Ja sé quin mal teniu:
senyora, vós heu menjat molt,
vós heu menjat de més!
Us faré una recepteta
que pendreu confiadeta:
una mica de sidral,
vostre mal podreu curar...

Passi-ho bé, no tingueu por,
seguiu el(s) consells, seguiu el(s) consells,
passi-ho bé, no tingueu por,
seguiu el(s) consells del bon doctor.

Quan és dijous,
i fa mal dia,
guaitem el(s) núvols
amb desconsol;
oh, Santa Clara,
deu l’escombrada,
farà bon dia
si Déu ho vol.

I a la tarda
cap a jugar,
que avui no és dia
d’estudiar.

Sol, solet,
vine’m a veure,
vine’m a veure,
sol, solet,
vine’m a veure,
que tinc fred.

Sol, bon sol,
a la muntanya,
que és dijous.

Ella prou se n’alabava,
que en sabia de cosir,
i per fer-me una camisa
va estar-hi nou mesos
i un dematí.

Quan la va tenir per feta,
di(gu)ent que no hi faltava res,
faltava coll i tapeta,
i cosida a l’enrevés.

Cuando me casé,
tuve la ilusión
de llevar pijama,
y me perfumé,
y, comprende usted,
me metí en la cama.

Qué desilusión,
cuando así me vio,
dijo mi marido:
-Tu, con pantalón,
no duermes conmigo!

No creo yo
que, por llevar pijama,
motivos no hay
para que a puntapié
me echó de la cama.

Allà lluny hi ha una caseta,
així, -dèiem- així,
tot un fum (?) que vola,
per la teuladeta,
així, així,
hi ha uns prats amb herbeta
i un caminet estret,
i una fonteta
per passar la set.

Tral·la la, lara lala la,
tot és petit, petit,
molt petit, oidà.

Sap cantar una cançoneta,
així, així,
tot (a)braçant la nina
sobre la faldeta,
així, així,
nina petiteta,
dorm avia(t)et,
que la son soneta
ja t’ha fet l’ullet.

Tral·la la lara lala la,
tot és petit, petit,
molt petit, oidà.