Lletra:

Un dia a l’estiu,
un home que es diu Feliu,
se’n va fer sopa de menta
per passa(r)-se el mal de ventre.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.

Al passar el Carrer Major,
se’n sent una gran fetor,
n’era aquella cagarada
d’aquella merda tan clara.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.

I ja en surt un sabater (?)
di(gu)ent: “jo li’n compraré,
si la merda n’és cagada (?)
quan la lluna n’és girada.”
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.

Merda clara, merda espessa,
tota n’és per la mestressa,
n'és d'espessa, n'és de clara,
tota n’és per la criada.
Bon cagar,
mal de ventre fas passar.