Que n’estic jo de contenta
amb el meu faldillonet,
que n’estic jo de contenta
quan el veig tan boniquet.

Quan el sol dalt del cel brilla
ja va en dansa la faldilla,
trinca, trinqueta,
trinca, trincó,
quin goig fa la faldilleta,
trinca, trinqueta,
trinca, trincó,
quin goig fa el meu faldilló,
ben faldilló.

Allà lluny hi ha una caseta,
així, així,
amb el fum que vola
per la teuladeta,
així, així,
hi ha una nineta
en un bressolet,
que la son soneta
li fa fer l’ullet.

Tral·laralalà, lal·lalalà,
tot és petit, petit,
molt petit, oidà.

Hi ha deu noies per casar,
que se’n van a passejar,
hi ha l’Anneta,
hi ha Laieta,
hi ha Paulina
i hi ha Claudina,
oé,
la Maria i la Mercè;
hi ha l’airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l’Angelona.

El bon rei s’ha de casar,
i una noia va a buscar,
no és l’Anneta,
ni és Laieta,
no és Paulina
ni és Claudina,
oé,
no és Maria ni Mercè;
no és l’airosa Montserrat,
ni la xica Trinitat,
no és la Teresona,
es casa amb l’Angelona.

Se dice que muy pronto,
si Dios no media,
tendremos las mujeres
que ir a la guerra,
y yo, como medida
de precaución,
ya estoy organizando
mi batallón.

Batallón de modistillas,
de lo más escandaloso,
de lo más escandaloso
que pasea por ahí.
Estamos aprendiendo
la lección con entusiasmo,
deseando que se apruebe
nuestro garbo por ahí.

Un, dos, tres, ahora va bien;
un, dos, tres, pero muy bien.

El más fiero enemigo
caerá deshecho,
que estamos decididas
a dar el techo.
Y lo mismo un soldado
que un general,
preferirán rendirse
que pelear.

Son los hombres con nosotras
en la paz muy bravucones,
y nos tienen dominadas
sin dejarnos rechistar;
pero en cuanto que nos vean
decididas a la lucha,
con las suegras en vanguardia,
de correr no pararán.

Un, dos, tres, ahora va bien;
un, dos, tres, pero muy bien.

Ning-ning fa la campaneta,
nang-nang la campana fa;
i és aquella que toca les hores
d'allà dalt el campanar
Tral·lararalà, tral·lararalà.

La petita toca la mestra
quan és hora de plegar;
qui repica tan alegre
que en fan ganes de ballar.
Tral·lararalà, tral·larararà.

(Tió) tió, caga torró, 
d’aquell tan bo
de nostre senyor; 
dels fins i dels bons, 
pels nens bon(s) minyons, 
dels negres pudents,
pels nens que són dolents.

Tu que els (e) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
tu que els (e) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
els bonic(s) goi(t)s de Sant Llemín. 
Digue-me’n, digue-me’n, digue-me’n nou: 

Nou carnisseres de carn de bou, 
per fer bona festassa, 
vuit bótes de vi fort, 
per fer bones torrades, 
set tórt(or)es enastades, 
sis perdius enllardades, 
cinc colomins, 
quatre peus de porc, 
tres llangonisses, 
dues botifarres
i un porcell rostit. 

Tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
els bonic(s) goi(t)s de Sant Llemín. 
Digue-me’n, digue-me’n, digue-me’n deu: 

Deu candeles de sèu, 
per fer bona lluminària, 
nou carnisseres de carn de bou, 
per fer bona festassa, 
vuit bótes de vi fort, 
per fer bones torrades, 
set tórt(or)es enastades, 
sis perdius enllardades, 
cinc colomins, 
quatre peus de porc, 
tres llangonisses, 
dues botifarres
i un porcell rostit. 

Tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
els bonic(s) goi(t)s de Sant Llemín.
Digue-me’n, digue-me’n, digue-me’n onze: 

Onze caps de marrà, 
per fer bones tossades, 
deu candeles de sèu, 
per fer bona lluminària, 
nou carnisseres de carn de bou, 
per fer bona festassa, 
vuit bótes de vi fort, 
per fer bones torrades, 
set tórt(or)es enastades, 
sis perdius enllardades, 
cinc colomins, 
quatre peus de porc, 
tres llangonisses, 
dues botifarres
i un porcell rostit. 

Tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
tu que els (a) sabes, me’ls (a) diguess(e)s, 
els bonic(s) goi(t)s de Sant Llemín.
Digue-me’n, digue-me’n, digue-me’n dotze: 

Dotze cobles de músics, 
per fer bones ballades, 
onze caps de marrà, 
per fer bones tossades, 
deu candeles de sèu, 
per fer bona lluminària, 
nou carnisseres de carn de bou, 
per fer bona festassa, 
vuit bótes de vi fort, 
per fer bones torrades, 
set tórt(or)es enastades, 
sis perdius enllardades, 
cinc colomins, 
quatre peus de porc, 
tres llangonisses, 
dues botifarres
i un porcell rostit.

A l'orinal de casa rica
en té un joc molt distingit,
entre dones amb camisa
i homes amb calçotets.

A l'orinal s’ha declarat
ser un objecte d’utilitat,
si l’estimem, per lo que val,
visca la glòria de l’orinal!

Som cent-cinc nenes del país,
passem vint dies de colònies
a Sant Feliu, al para(d)ís,
que és de l’Estat i de la joia,
olariú, olariú, riu-te’n si (en) vols,
de la cançó,
que a mi no em fa riure, no!

Niña hechicera, de rostro agraciado,
dime si has amado alguna vez,
por caridad,
porque yo tengo el alma intranquila,
dame de tus besos un poquito y nada más.

Ven, ven, ven, ven adorable mujer,
ven, ven, ven, ven, adorable frenesí,
sí, sí, ven, adorable del alma,
que de este amor voy a morir.