Lletra:

A la voreta de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan n’està a mig brodar,   li mancà seda;
veu venir un mariner   que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,   que porteu seda?
-De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau,   triareu d’ella.
Quan n’és a dalt de la nau,   la nau pren vela;
mariner es posa a cantar   cançons molt belles.
Amb el cant del mariner   s’és (a)dormideta;
i amb la remor de la mar,   ella es desperta.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me en terra,
que les ones de la mar   me’n causen pena.
De tres germanes que som,   sóc la més bella;
l’una és casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   marinereta.
-No en sou marinera, no,   que en sereu reina;
que jo sóc el fill del rei   de l’Anglaterra.