Una rosa en tinc amb aigua,
un clavell en tinc en fresc,
que me’l guardo per Sant Jaume,
que és el sant del meu promès.

Digues luego a ta mareta
que ja tornarem (a) passar,
per si té alguna coseta
que ens la vulgui regalar,
sí, regalar.

P(e)rò per lo pronte, lalà,
la panereta, lalà,
ben guarnideta de cascavells,
no podrà viure, lalà,
sense la flaire, lalà,
que ll(e)nça l’aire de tot arreu.

Marieta, no escoltis la ràdio,
no estiguis soleta quan vingui l’Arcadio,
mira que aquest fulano té els tocs amagats,
i toca el piano pels quatre costats,
ja ho saps.

Si ara fos la Quaresma a començar,
ballaria;
no voldria anar més
a fer el tranco pels carrers,
cap més dia.

El pintor pinta tartanes,
bicicletes i cafès,
i a la colla de la goma
és (an) els que pinta més.

Pinta-li, pinta-li, pinta-li…

Ballarem el xotis, Pepa,
ballarem el rigordón,
ballarem l’americana
que és el ball de fer el(s) petons.

Yo tengo un carro
y una galera,
y un par de mulas
campanilleras.

Las campanillas
son de oro y plata,
y una morena
que a mí me mata.

Morena mía,
ponte a servir,
y lo que ganes
será pa(ra) mí.

Para tabaco,
para papel,
para cerillas
para encender.

El cocherito, leré,
me dijo anoche, leré,
que si quería, leré,
montar en coche, leré.

Y yo le dije, leré:
- Coche, cochero, leré,
no monte en coche, leré,
que me mareo, leré.

Déu vos guard, enviat de l’altíssim,
senyor bisbe, doctor Cartañà,
Déu vos guard, el prelat amantíssim,
us diu Palau, balcó d’Empordà,
i us desitja aquest poble, levita (?) 
precedits per el seu senyor rector,
que la vostra pastoral visita
siga prenda de benedicció.

Ensenyeu-nos la santa doctrina,
destruïu l’heretgia i l’error,
arboreu a Palau la flama
de la fe, de l’amor i germanor.
A l’ensems, tot el poble vos prega,
tot cantant amb fervor i anhel,
beneïu-nos avui a la terra,
que després puguem veure’ns al cel.

Cap a casa tots anem-(no)s-en
pel camí més dret que hi ha,
sens trobar-nos per la plaça
ni fer el plaga ni jugar.

I (en) el germanet que tinguis
sempre dona-li la mà,
i procura que no caigui,
que ningú el faci plorar.

Quan arribarem a casa,
que ja ens deuen esperar,
(en) el pare i a la mare
els hi besarem la mà.

Anem, anem a doctrina,
que el bon Déu crida els infants,
els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

Jesús a dintre ens espera,
(as)segut en cadira d’or,
totes les coses que ens digui
les volem saber de cor.