En Cervera en té una dent
que el dimoni no l’entén,
diu que sí, diu que no,
en Cervera a la presó.

Mentre(s) Maria gronxava i vestia
son hermós tendre fillet del seu cor,
perquè no en plori, ni en terra s'enyori,
dolça li canta dolceta cançó.

Què li’n darem, a (n’)el noi de la mare?
Què li’n darem, que li’n sàpiga bo?
(?) i nous i olives,
i una plateta de mel i mató.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.

La Paula en té unes m(e)tges
comprades als Encants,
li arriben a Figueres
i encara li’n són grans.

Tampatantam, Pauleta,
guanya diners (com) plou
i a la matinadeta
quan el cucut fa l'ou.

Ning-ning, ning, fa la campana,
nang-nang, la campana fa;
és la que toca les hores
allà dalt del campanar.

Quan sortirem de col·legi
fins a l’hora de brenar,
anirem a saltar a corda
a la plaça de l’i(c)lesia,
allà ningú ens destorbarà.

Jo i un pastor
que en veníem de la guerra,
jo i un pastor
que en veníem de Molló;
sota una fulla de col
amagada amb un llençol,
es pensaven que era un home
i era una fulla de col.

Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que porta el tamborí
ha perdut el flobiol.

Demà és festa,
Sant Joan la fa,
gafa l’escopeta
i se’n va a caçar.

Tira un tiro,
mata un pardal,
el cou a l’olla
amb un gra de sal.

En Cervera té una dent
que el dimoni no l’entén,
diu que sí, diu que no,
en Cervera a la presó.

Muntanyes regalades   són les del Canigó,
elles tot l’any floreixen,   primavera i tardor.

Jo que no l’aimo gaire,
jo que no l'aimo no;
jo que no l’aimo gaire
la vida del pastor.