Tinc una nina molt bonica
que en sap dir-ne “papà” i “mamà”,
i si vostès volen sentir-la
també en sap molt bé plorar.

Diu que de llarg volen vestir-me,
i el meu papà em diu de bon cor:
-Tens de deixar de jugar a nines
i portar-ne algun xicot.

Io n’he pensat que quan me casi
cap a casa me l’enduré;
i si el marit vol que l’estimi,
té d’estimar el meu bebè.

Com que en sóc tan bona minyona,
no el faré pas mai enfadar;
tots dos jugarem a nines,
i el papà junt la mamà.

Una matinada fresca,
oilailà, quina fresca hi feia,
si me’n vaig anar a caçar,
oilailà, quina fresca hi fa.

No en trobo caça ninguna,   que jo li’n pogués tirar,
si no una linda pastora   que en gordava el bestiar.
La’n trobo(c) adormideta,   sota de un (?) alzinar;
cullo(c) un ram de violes,   pel cim les hi vaig tirar.
Les violes n’eren fresques,   la minyona es despertà:
-Què us hi pensàveu, gran jove,   què us hi pensàv(e)u trobar?
-L’amor vostra, donzelleta,   si me la’n voldrí(e)u dar.
-Demaneu-la en el meu pare,   i també en el meu germà,
que si ell vos (a) la dona,   per ben donada serà.
Les ovelles són del pare,   i el(s) moltons del meu germà;
les cabretes en són meves,   i el(s) cabrits del rabadà.

Cantem, cantem, ninetes,
que el burro està malalt,
té mal a la panxeta
i el ventre li fa mal.

Anem a buscar el metge,
el metge general,
i el metge li recepta:
-Foteu-li un cop de pal!

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.

Si la son venia,
l(a) Elsa dormiria,
si la son li ve,
l(a) Elsa adormiré.

Drac, drac, drac,
salt(a) i balla, salt(a) i balla,
drac, drac, drac,
salt(a) i balla pel terrat.

El drac és poca-solta;
diu que no pot més,
i encara don(a) giravoltes
i treu foc encès.

Drac, drac, drac,
salt(a) i balla, salt(a) i balla,
drac, drac, drac,
salt(a) i balla com un parrac.

L’any 1940
hi va haver un aigat a Olot,
en Aulot,
que la gent es passejava
pel(s) carrers de la ciutat.

Un borratxo qu(e) ho va veure,
un borratxo qu(e) ho va veure
va dir:
-Fa més mal l’aiga,
fa més l’aiga que el vi.

Aquest és el pare,
aquest la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes,
i aquest fa: -Cuic, cuic, cuic,
que no pot pujar al llit.

A la olla barrejada
qui no entra, para;
a la olla barrejada
qui no surt, para.

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia es fot de cap.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu,
Marieta de l’ull viu.

Pregunteu-li allà on va,
i a la rambla, i a la rambla,
pregunteu-li allà on va,
i a la rambla a festejar.

Carnestoltes, setze voltes;
setze voltes donaràs,
i en el foc acabaràs!