Cançons
Goigs de Nostra Senyora de Montserrat
Anirem a Montserrat
i vorem tot lo que hi ha,
diu que hi ha trenta-cinc llànties
al costat de cada altar.
Totes són de plata fina,
menos dugues que n’hi ha.
É la llàntia del rei moro,
que ningú l’ha vista cremar.
Un dia la van encendre,
i un àngel del cel baixà:
-Apagueu aquesta llàntia,
o si no el món (in)cinerà.
La Mare de Déu plorava
abraçada en una creu,
Sant Josep la consolava:
-Ai, Mare de Déu, no ploreu.
Allà dalt a la muntanya
n’hi han roses i clavells,
per enramar la custòdia
del Santíssim Sagrament.
L'any 1853 Milà i Fontanals en publicava un comentari a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "La lámpara del rey moro" i la relacionava amb el santuari de Montserrat.
A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya la trobem també amb el nom de "La verge de Montserrat" (Figueres, 1926) o "Goigs de Montserrat" (Verges, 1928-1929).
Al bloc de "Goigs i devocions populars" trobem aquests mateixos goigs, la referència més antiga dels quals és de l'any 1893.
N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
