En Cervera té una dent
que el dimoni no l’entén,
diu que sí, diu que no,
en Cervera a la presó.

Muntanyes regalades   són les del Canigó,
elles tot l’any floreixen,   primavera i tardor.

Jo que no l’aimo gaire,
jo que no l'aimo no;
jo que no l’aimo gaire
la vida del pastor.

Jo taio(c), jo cuso(c), 
faig de sabater,
mal haja l’agulla,
no em vol anar bé.

I un (...) pagès   tenia una filla,
tenia quinze anys   i encara no fila.
No el vulgueu seguir   ni a tortes ni a dretes,
que prou de sa pell   se’n faran tiretes.

Tral·larala, lalà,
primfila, primfila,
tral·larala, lalà,
primfila i se’n va.

Marieta cistellera,
tu que saps de fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.

La panera jo et faria
de bon grat, galant fadrí,
la panera jo et faria
si els clavells fossin per mi.

La panera tota plena
de clavells t’he de donar,
perquè si entro a casa teva
el que vull no em saps negar.

Vora, voreta del mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Tot brodant, brodant, brodant,   li ha faltat seda;
ja en veu (vindre) un bergantí,   (d)e llunya terra.
-Mariner, bon mariner,   si porteu seda?
-De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau,   i trieu d’ella.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me en terra,
perquè l’aire de la mar   me causa pena.
-No en sereu marinera, no,   que sereu reina;
que jo sóc el fill del rei   de Inglaterra.

Una matinada fresca,
oilailà, quina fresca hi feia,
me n’he nat pr'un bosc enllà,
oilailà, quina fresca hi fa.

No trobo perdiu ni una,   que jo li’n po(squ)és tirar,
sinó una gentil pastora   que guardava el bestiar.
-Digues, digues, pastoreta,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles són del pare,   i el(s) moltons són del germà;
també n’hi ha alguna de meva,   pel treball d’anar a guardar.

Tió, tió,
caga torró,
d’aquell tan bo,
c(u)m més, millor.

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine d'ontocom.

Si la son venia,
jo m’adormiria,
si la son me ve,
jo m’adormiré.

Versió I:

Rossinyol que vas a França,
rossinyol,
encomana’m al meu pare,
rossinyol.

A la mare no pas tanta,
rossinyol,
perquè mal m’ha maridada,
rossinyol, d’un vol.

Me’n fa engegar la ramada,
i ara jugo amb l’estelada.

Versió II:

Doneu records al meu pare,
i a la mare no pas tantes.

Me’n fa engegar la ramada,
me’n fa engegar la ramada,
i he perduda l’esquetllada.

I un bover me l’ha trobada:
-Què em dareu per la trobada?
-Menjarem coca i formatge,
(…)

I adiós, clavell.