Vés al contingut

Cançons

La filadora

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De la seva mare.
Enregistrament realitzat per Albert Massip el març de 2017. Gravació duta a terme a casa la seva filla, a Flaçà.
Imatge
Joan, per què no t'alegres?
Lletra

I un (...) pagès   tenia una filla,
tenia quinze anys   i encara no fila.
No el vulgueu seguir   ni a tortes ni a dretes,
que prou de sa pell   se’n faran tiretes.

Tral·larala, lalà,
primfila, primfila,
tral·larala, lalà,
primfila i se’n va.

Observacions

Es tracta d'una balada molt estesa per tot el territori de parla catalana. Milà i Fontanals la recopila al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Una noche buena". 

El poeta Joan Guasch també la recull amb el títol "La filadora" al seu treball "Cançons populars catalanes" (1901), i també n'inclou la partitura. El fet que Guasch introdueixi dues variants textuals, especialment populars entre les societats corals de l'època, indica que la cançó era ja molt coneguda a finals del s. XIX. A l'apartat de "Notes", el mateix Guasch en discuteix la qualificació de cançó de bressol d'una forma interessant: 

"Una variant recullida á Sant Feliu de Codines dona á la protagonista de la cançó 'l nom de "Janota pulida". L'assumpto va be per una cançó que s'acompanya sempre de rialles i magarrufes, indicant clarament lo moviment de la tonada que aquesta no es cançó de breçol propiament, sino que solen cantarla les mares y dides catalanes quan jugan ab llurs infantons de pit, fentlos saltar al compás de la melodía". 

A la primera sèrie del seu "Cançoner popular" (1903), Aureli Capmany l'anomena "cançó satírica popular". 

 

La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.

Partitura
Imatge
La filadora