Cançons
La filadora
I un (...) pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no fila.
No el vulgueu seguir ni a tortes ni a dretes,
que prou de sa pell se’n faran tiretes.
Tral·larala, lalà,
primfila, primfila,
tral·larala, lalà,
primfila i se’n va.
Es tracta d'una balada molt estesa per tot el territori de parla catalana. Milà i Fontanals la recopila al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Una noche buena".
El poeta Joan Guasch també la recull amb el títol "La filadora" al seu treball "Cançons populars catalanes" (1901), i també n'inclou la partitura. El fet que Guasch introdueixi dues variants textuals, especialment populars entre les societats corals de l'època, indica que la cançó era ja molt coneguda a finals del s. XIX. A l'apartat de "Notes", el mateix Guasch en discuteix la qualificació de cançó de bressol d'una forma interessant:
"Una variant recullida á Sant Feliu de Codines dona á la protagonista de la cançó 'l nom de "Janota pulida". L'assumpto va be per una cançó que s'acompanya sempre de rialles i magarrufes, indicant clarament lo moviment de la tonada que aquesta no es cançó de breçol propiament, sino que solen cantarla les mares y dides catalanes quan jugan ab llurs infantons de pit, fentlos saltar al compás de la melodía".
A la primera sèrie del seu "Cançoner popular" (1903), Aureli Capmany l'anomena "cançó satírica popular".
La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.
