Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós: 
 

 
Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:

1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.

2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.

3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom. *

4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.

A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, de l'any 1928 aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades.

* Tal i com trobem al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.

La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.