Cançons
El mariner
Vora, voreta del mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.
Tot brodant, brodant, brodant, li ha faltat seda;
ja en veu (vindre) un bergantí, (d)e llunya terra.
-Mariner, bon mariner, si porteu seda?
-De quin color la voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo, que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau, i trieu d’ella.
-Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
perquè l’aire de la mar me causa pena.
-No en sereu marinera, no, que sereu reina;
que jo sóc el fill del rei de Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.
