Observacions:

Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners.

El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".

La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.

Més tard, l'any 1907, la trobem al Cançoner Popular d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.

Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" també com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934.

Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).

Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.

La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.