A la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n’és per la reina,
n’és per la reina.

Quan va ser a mi(t)jan brodar,   li’n falta seda.
-Mariner, bon mariner,   que en porteu seda?
-Quina seda en voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo,   que és millor seda.
La nineta puja a la nau:   -Trieu-ne d’ella.
Quan va ser a dalt de la nau,   la nau pren vela.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me en terra.
-I això no ho faré jo, no,   gentil donzella;
fa deu anys que corro mar,   per vós, donzella.
-Ara seré muller d’un mariner,   (…)
-No en sereu marinera, no,   que en sereu reina,
perquè sóc el fill del rei   de l’Inglaterra.

Peixatera, punyetera,
m’has donat el peix dolent;
si no em tornes la pesseta,

       -que llavors devia val(guer) una pesseta...-

ho diré a tota la gent.

Una nena sentadeta,
sentadeta en un balcó,
i en el vent de les cortines
fa l’uiet en un senyor.

Seu mare li atrapa
dels cabells, tan arrissats,
i va fer-li una estirada
que mai més no hi ha tornat.

Ai mare, feu-me les trenes,
ai mare, feu-me-l(se) bé,
que demà serà diumenge
i el que ve em casaré.

Ha arribat el peix viu!

El viu va!
El viu va!

La sardina de contenta balla,
i el vera(t) està dins el racó,
i l’anxova toca la guitarra
i el roger està dita la cançó.

Castanyoles, castanyoles,
castanyoles i mollet,
apa, nenes, peix barato,
peix barato que és de l’art,
de l’art!

I us cantarem una americana,
de molt bona gana;
nenes obreres, veniu, veniu!
Les més pintades i salameres
volem toca(u)-(se) el voraviu.

Trobareu nenes treballadores,
que de jornal guanyen sis rals;
però de polvos, pintu(d)a i mod(e),
elles me’n gasten, elles me’n gasten
un dineral.

Cotilla a la parissien,
i mitges a l’escocesa,
i un pentinat molt flamenc,
i sabateta a l’inglesa,
sabeu què dona per resultat?
El jove que s’hi casi
li sortiran bony(e)s al cap.

També trobareu nenes
per a bufones;
el cos s’estrenyen d’allò més fort.
(Con) són mudades semblen monades,
i despullades un burro mort.

Vàrem anar a casa un drapaire,
m(e)s en va convidar a sopar,
i ens va fer una salsa
que molt mos va agradar,
gradar, gradar.

Esperdenyots i ferro vell,
vidres trencats i sabatots,
pells de conill, barrets podrits,
amb una sals(a) que ens en vàrem llepar el(s) dits.

Esperdenyots i ferro vell,
vidres trencats i sabatots,
pells de conill, barrets podrits,
amb una salsa que ens en vàrem llepar els dits.

De la nyigo-nyi,
(?) bonics,
(?),
ai, noies, no tingueu por,
que la non-non, que la non-non
ja tornarà, ja tornarà.

I l’ofici de manobre
i és ofici molt cansat;
tot lo dia puja i baixa,
amb la gaveta a dalt del cap.

Porta morter que estigui bé,
porta maons que siguin bons;
porta l’escaire, el nivell gros,
que si n’en goites te’n foto un tros.

Mira, Gravat, mira, Gravat, v(e)gila l’amo,
v(e)gila bé, v(e)gila bé, vull fer un cigarro.
Si l’amo ve, fe(s)-me un xiulet,
que de seguida farem paret.

L’amo ja en ve, i el gravat no ho veu;
el paleta és allà, que jeu.
L’amo, emprenyat, va cap allà,
i en el paleta el va despatxar.

I entràvem al poble,
entrada del port,
i els de la brusa
mos (?) a tots.

Les patrones diuen:
-Tireu endavant!
I els de la brusa
que cansats que estan.

Pagos i més pagos,
me deia en Tonet;
-Tu calla, (?),
fes paper de (?).

Les veïnes deien,
em deien Joan,
i anar(?) ses cardines
mai més cantaran.

Cantin o no cantin,
sols cantin per mi,
a la matinada
(m)entre el sol sortint.

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
Un crit, una sola veu:
Visca la Pàtria!

La nostra terra és redimida!
Lo gran moment és arribat!
Fora l’ultratge! Lluny la mentida!
Ningú ens pendrà nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Vola sobre el (?) d’estel
de la senyera!

Tenim les venes per estimar-les,
en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens pendrà la nostra llibertat!