A casa d'un drapaire

Nom de l'informant: Joan Callol i Maset "Zit"

Data i lloc de naixement: 24/06/1908 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: En Joan repeteix sovint que s'havia "entramat" ("inventat") les cançons que canta. La majoria, però, són cançons prou conegudes que trobem recollides diverses vegades en aquest mateix cançoner.

Lletra:

Vàrem anar a casa un drapaire,
m(e)s en va convidar a sopar,
i ens va fer una salsa
que molt mos va agradar,
gradar, gradar.

Esperdenyots i ferro vell,
vidres trencats i sabatots,
pells de conill, barrets podrits,
amb una sals(a) que ens en vàrem llepar el(s) dits.

Esperdenyots i ferro vell,
vidres trencats i sabatots,
pells de conill, barrets podrits,
amb una salsa que ens en vàrem llepar els dits.

De la nyigo-nyi,
(?) bonics,
(?),
ai, noies, no tingueu por,
que la non-non, que la non-non
ja tornarà, ja tornarà.

Observacions:

Es tracta d'una cançó popular de taverna de la qual no se'n sap l'autoria. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1976 amb el nom d' "El parracaire", dintre el disc "Cants de Taverna".

Hem detectat aquest fragment de cançó inclosa dintre l'anomenada "La societat d'en Nyoca" que, segons hem trobat en premsa, era la que cantaven els presoners dels Fets de Prats de Molló (1926), tancats a la presó de Perpinyà. Més tard, ha estat l'himne del grup d'amics "Societat d'en Nyoca" de Palafrugell, proposat per un d'ells que l'havia après fent el servei militar a l'Àfrica.

També hem trobat una part d'aquesta cançó inserida dintre una altra a CANPOP - Cançoner Popular Valencià, recollida a la Canyada de Biar (Vall de Biar - País Valencià).

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.

Museu Anxova i Sal

Partitura:

A casa d'un drapaire -Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Lurdes Boix i Llonch, directora del Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala, el maig de 1985.