Cançons
La sardina de contenta balla
La sardina de contenta balla,
i el vera(t) està dins el racó,
i l’anxova toca la guitarra
i el roger està dita la cançó.
Castanyoles, castanyoles,
castanyoles i mollet,
apa, nenes, peix barato,
peix barato que és de l’art,
de l’art!
No hem sabut trobar aquesta jota, molt popular a L'Escala, recollida enlloc més. En aquest mateix cançoner en recollim una segona referència, amb el títol de "Peix barato". L'any 1998 el grup Bitayna en va fer una coneguda versió amb el títol de "Jota del peix barato".
En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:
El viu va! El viu va!
En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli 
(Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.
Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.
