Observacions:

Es tracta d'una cançó local que no hem trobat recollida en cap cançoner antic.

A l'entrevista, el cantador explica que és una cançó de carboners, tot i que L'Escala, segons ens consta, no era zona de carboners. Les dues últimes estrofes coincideixen en la cançó "Amor i aucells", que tenim recollida en aquest mateix cançoner, la primera referència de la qual apareix recollida aquí, per Milà i Fontanals, al Romancerillo Catalán (1882) i amb el nom de "Propuesta desechada".

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix —en bicicleta—. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.