Una americana

Nom de l'informant: Joan Callol i Maset "Zit"

Data i lloc de naixement: 24/06/1908 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: En Joan repeteix sovint que s'havia "entramat" ("inventat") les cançons que canta. La majoria, però, són cançons prou conegudes que trobem recollides diverses vegades en aquest mateix cançoner.

Lletra:

I us cantarem una americana,
de molt bona gana;
nenes obreres, veniu, veniu!
Les més pintades i salameres
volem toca(u)-(se) el voraviu.

Trobareu nenes treballadores,
que de jornal guanyen sis rals;
però de polvos, pintu(d)a i mod(e),
elles me’n gasten, elles me’n gasten
un dineral.

Cotilla a la parissien,
i mitges a l’escocesa,
i un pentinat molt flamenc,
i sabateta a l’inglesa,
sabeu què dona per resultat?
El jove que s’hi casi
li sortiran bony(e)s al cap.

També trobareu nenes
per a bufones;
el cos s’estrenyen d’allò més fort.
(Con) són mudades semblen monades,
i despullades un burro mort.

Observacions:

Aquesta cançó, recollida normalment amb el nom de "Cantarem una americana" o "Cantem una americana", l'hem trobat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner". Sabem també que era habitual dintre el repertori del flabiolaire Josep Verdaguer "Roviretes".

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli S'obre en una finestra nova (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.

Museu Anxova i Sal

Partitura:

Una americana - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Lurdes Boix i Llonch, directora del Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala, el maig de 1985.