Com colomes missatgeres
de l’amor i de la pau,
nostres veus volin lleugeres
i s’enfilin pel cel blau.

Entre ocells i flors boscanes
ve la Pasqua exhuberant,
per Crist branden les campanes,
per ell vibra nostre cant.

Que en ressonin les cantades,
del Puigmal al Puigpedrós,
oh, si fossin escoltades
per les fades de Lanós.

I en les serres gegantines
els estanys guaiten el cel,
i en llurs aigües cristallines
s’hi emmirallen els estels.

A l’entorn de Les Bulloses
ja les neus es van fonent,
i a la plana flors flairoses
van obrint-se al sol batent.

I les aigües regalades,
tot formant bells rierols,
semblen cintes argentades
on hi dringuen picarols,
semblen cintes argentades
on hi dringuen picarols.

Lala, lara...

       -La música:-

Lala, lara...

Puigcerdà, tu que ets la joia
de l’altívol Pirineu,
a l’estiu feta una toia
i a l’hivern blanca de neu.

Rep el bes que avui t’envia
la mainada amb els seus cants,
quina Pasqua d’alegria,
la que canten els infants.

Bella terra, la Cerdanya,
paradís encisador,
com ta plana i ta muntanya
no n’hi ha al món de millor.

       -Es repeteix:-

Bella terra...

       -I al final:-

No n’hi ha al món de millor.

Rosa d’abril, Pasqua florida,
plena de llum i serení,
l’amor ha pres nova embranzida
i ja retorna pel camí.

A cada pas que l’amor dona
tot són corrandes i cançons,
la nit és clara i tebiona,
amunt els cors, gentils minyons.

Fem que voleiï la senyera
de l’ideal ennoblidor,
sembri de flors la primavera
el nostre cor, en abundor.

Tots els carrers sentim la joia
del bellugueig d’aquesta nit,
brilli dels ulls de cada noia
un raig de llum i de neguit.

       -Els nens:-

La, lala, la…

Ben enflocada, la cistella
resseguirà cada balcó,
i deixarà una cantarella
i una miqueta de claror.

L’amor farà representalla
del ram de flors més refulgent,
i un ric present i una rialla
que brindarà sonorament.

I finirà l’hora galana
d’aquesta Pasqua radiant
sota una pluja d’or i grana,
i el cascadeig del nostre cant.

De noies fines i guapes
bé n'hi han en aquest món,
pro no cap de tan graciosa
com la meva Isabeló.

Veient-la tan ensucrada
i amb aquest parlar tan dolç,
em ve el desig de ser mosca
per tastar tanta dolçor.

Ja podeu mirar-la,
i estareu d’acord
que poques se’n troben com la Isabeló.

       -I el cor:-

Ja podeu mirar-la,
i estareu d’acord
que poques se’n troben com la Isabeló.

       -I d'aquestes en naven fent i criticant en Pere i en Pau…-

Que és gran, el món,
des d'aquí es veu,
es veuen coses per tot arreu;
quant de masia, quant de conreu,
quin tip de riure si tot fos meu.

Quant de verdor de mils colors,
tot són muntanyes als seus redós,
de les Agudes i Sant Feliu,
Roca d'en Pla i Montsoriu.

Allí a Santa Coloma,
cap de districte i ciutat,
jutjat de primera instància,
i el dilluns hi ha un gran mercat;
té advocats i té notaris,
procuradors a granel,
pro es diu... -Què?
Que aquells que hi han de raure
els afaiten a repèl.

Que és gran, el món,
des d'aquí es veu (…)

       -Tornava a repetir la tornada, i llavors la de Sant Hilari:-

Des de dalt de Coll Ses Planes,
veureu Sant Hilari al fons,
bona terra i bones aigües
i patates a trombons;
a l'istiu hi sol anar-hi
estiuejants forasters,
però es diu... -Què?
Es diu que quan ells marxen
(i)a baixen els pixaners.

       -Llavors parla de Joanet i d’Arbúcies…-

Anem a Belem,
anem-hi depressa,
correm-hi, pastors,
saltant i fent gresca.

Així el camí,
sota la nit vetlla (?),
saltant i rient
passarà depressa.

Anem a Belem,
anem-hi depressa,
correm-hi, pastors,
saltant i fent gresca,
correm-hi, pastors,
saltant i fent gresca.

N'hi ha que en tenen i no en volen,
n'hi ha que en volen i no en tenen,
i nosaltres que en tenim,
i nosaltres que en volem,
us donem gràcies, Senyor.

Conillets amagats,
que la llebre va a caçar,
de nit i de dies
cala foc a les conilles,
cala foc a dins el forn,
mira quina hora són!

Des del clatell arran dels peus,
sota l'aixella, vora dels ous,
per tot arreu passa la llengua
si tu no et mous.

Anem companys, vatua Déu,
anem a fe(m)-se-la pelar;
bruta de llet tinc la reguera
i s'ha de rentar.

Salut! Salut sempre tinguem!
Salut! Salut per anar a pitxar!
Fes-me posar calent amb un petó.
Que vu(i) anar a cardar
i a fer-me-la mamar
amb una que glopegi amb afició
aquest colló.

Dalt de Ca la Rita hi ha un senyor,
ja en puja escala amunt una sirena;
comença allà dintre la funció
i li queda de llet la boca plena.

Collons, collons...

Ella es cansa d'anar pel cim del llit.
Diu el senyor:
-Ara gira't d’esquena.

La, lal·lalà...

Si veiessis quin cul més rebonic,
si veiessis lo bo d'aquella escena;
si volguessis faríem pic repic,
si et deixessis llepar la grenya.

Collons, collons...

Si veiessis quin cul més rebonic,
si veiessis lo bo d'aquella escena;
la sirena en glopejava un ou
mentres al temps li llepava la grenya.

I tot el quarto anava enrenou
i feien una cosa estranya:
el seixanta-nou!

Anem cap a Betlem,
veure el minyó del pessebre,
anem cap a Betlem,
que l'adorarem, que l'adorarem.

Io li portaré una botifarra
despenjada del rebost,
li donaré a la seva mare
que li faci amb arròs.

Io li portaré una gallina
agafada del joquer,
li donaré a la seva mare
que en tindrà caldo per fer.

Les hores toquen, són de Nadal,
a adorar el niño, a adorar el niño,
les hores toquen, són de Nadal,
a adorar el niño sota el portal.