Sal i aiga de bons ous,
la cistella plena d’ous;
si no hi ha ous vingu(e)n diners
que ens val(d)ran la meitat més.

Els ous pels escolans,
el(s) diners pels capellans;
fora, fora ganyes
que ara vénen banyes;
fora, fora peixaters
que ara vénen carnissers.

Al pic de l'arengada,
la Quaresma és acabada;
al pic del brunyol,
la Quaresma se'n va al sol.

Te’n recordes d'aquell dia  
(a) la Cananga d'en Vià, 
vares fer creure a les dones 
que te n’(a)naves a dinar.  
I una dona curiosa  
te’n va venir a e(s)perimentar, 
i a dessota d’aquell suro  
lo qu(e) hi fèieu no ho sé pas. 

La se(u) mare ja li deia:
- "Noia, això s’ha d’acabar".
I el seu pare ja hi va córrer 
amb (a) l’escombra a la mà.  
I al primer cop d’escombra, 
la canya ja en va esquerdar; 
i al segon cop d’escombra, 
la canya ja va trencar.  

La seu mare prou l'alaba 
que en sap molt de cosir, 
per fe(r)-ne una camisa:  
nou mesos i un dematí.  
L’ha deixada per feta,
diguent que no hi falta res:
coll, punys i tapetes
tot cosit a l'anrevés.

Te'n recordes d'aquell dia  
que a la vall vares anar
i el Pinxo te'n (a)companyava  
i amb el fusill a la mà. 

Si per (d)ingú si ho veia  
per a venta'ls-hi un xiular.  

La seu mare la va manda(r)-la: 
- "Vés a l’hort (a) buscar pebrots".  
(En) comptes de porta(r)-li pebres, 
tomates li'n va portar, 
i el Pinxo la'n (a)companyava  
i amb el fus(i)ll a la mà.

- No en sé més...-

En pinta tartanes,
b(a)cicletes i cafès,
n'ha acabat (a) la pintura
ja no en pot pinta(r)-ne més.

La Callada se’n va anar a Figueres
(a) llogar un piano que en toqui llancers;
és cosa bona i un ball modernista
per al que balla fa molt elegant.

Pinta-la, pinta-la, pinta-la, pinta la Goma
n'ha acabat (a) la pintura,
ja no en pot pinta(r)-ne més...

- No en sé més -

Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasca l'hermosa nit,
el vent llançava les caramelles,
cançons alegres entre el b(or)git.

Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista
i estava el barri ple com un ou,
petons en nava tirant-li jo,
i ell en cantava amb molta il·lusió:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

(Con) s’acabaren les caramelles
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les gornides i altres cistelles
quedaren plenes en pocs moments.

Vaig dar d'ous frescos, dotzena i mitja
un be i un ànec pel meu xicot,
mentre li deia plena de ditxa:
-Veus si t'estimo, que t'ho donc tot.
Petons en nava tirant-li jo,
i ell en cantava amb molta il·lusió:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

El segon dia de Pasca anaren
a Badalona a menjar-se el be,
i al tornar al vespre tots ells passaven
formats en sorges pel meu carrer.

I amb gran(s) forquilles molts se'ls hi veien,
i el meu tocava l'(o)cordeón.
I fent el murri, l'ullet me (v)eia:
-Tot lo que vulguis te toco jo.
I aixís nava parlant dolçament
fent filigra(m)es a la instrument:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

Amb paraules ardents i amoroses  
vas dir-me unes coses que vares tentar-me;
i caient als teus braços rendida  
vas tu de seguida sense honra deixar-me.  

Eix amor que no mori i no es queixi (?)
aquest fill va néixer sens veure el seu pare,  
eixa taca degut la meva honra 
que els presos deshonra vull que ho sentis ara.  

La ràbia al meu pit esclata  
quan penso amb l'acció valida; (?) 
no oblidis que hi ha qui mata 
com me'n robes honra i vida.  

Amb el fruit del(s) teus crims als meus braços
segueixo el(s) teus passos plorant dolorida, 
demanant compassió merescuda 
pel fill que m'ajuda que vas tu dar-li vida.  

No importa que a mi no m'estimis,  
que a mi m'escatimis però al veure'm no en neguis; 
sols pretenc pel fillet que és ben nostre  
besant-li tu el rostre, vull que el regoneguis.  

La ràbia el meu pit esclata 
quan penso amb l'acció valida; (?)
no oblidis que hi ha qui mata  
com me'n robes honra i vida.

Dalt de les muntanyes catalanes,
hi ha una pageseta que enamora,
també hi ha un galant que l'acompanya
i li'n roba el cor a la pastora.

Viuen entremig de les muntanyes,
la masia a un serrat molt alt;
ell(s) treballen de nits i de dies,
i honren els Països Catalans. 

El pobre pagès que tant treballa
sempre pe la vida perd la vida,
i el diumenge balla la sardana
i en llueix hermosa barretina.

Els ocells piulen i volategen,
el ramat s'escampa per lo bosc, 
mentres el galant i la galana
dintre la cabanya es fan l'amor.

I en un cop d'en Canalejas,
una mà molt criminal,
li va engegar dues bales
que va ser sa mort fatal.

Ningú del món esperava
aquest fet tan horrorós;
avui s'ha mort (?) un gran home
com aquell que mata un gos.

Molts polítics, avui dia,
no n'hi ha cap de re de bo;
es pot dir que en Canalejas
era el que ho feia millor.

Ell portava les riendes
d'aquest país desditxat
de car(a) la democràcia
ab complex de llibertat.

Salten i ballen el(s) pastorets, dones,
salten i ballen la nit de Nadal;
viva Jesús, Josep i Maria,
viva el sant dia de la nit celestial.

Roseta porta neules
i altres pas(qu)es bones,
porteu torrons, minyones,
garnatxa i vi blanc.

Veniu tots a la una,
porteu barres a taula;
la Francisca i la Paula
que es posin a sota del banc.

Oh, que n’és bona nit de tabola,
oh, que n’és bona la nit celestial (de Nadal?);
viva Jesús, Josep ¡ Maria,
viva el sant dia de la nit celestial.

Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir;
cap al col·legi(t) se'n va to(a)t sola,
canta que canta tot el camí.

Els ocells callen tan punt la senten,
atents escolten son cant frescal;
les papallones d’ella no fugen,
ses mans rosades mai han fet mal.

Mare, mareta sol tenir feina,
ella bressola i el nen petit;
per més que plori també l’amoixa
que com un àngel queda adormit.

Escolta nineta, si et plau, una estona;
desperta't si dorms, que el meu cant sentiràs:
dintre el meu cor ets la única dona
que alivies els ratos d’angúnia i pesar.

T’estimo i no sé com podré demostrar-t'ho;
no sé si em diràs molt més t'estimo jo.
Si els teus pares no ho volen i tu vols callar-te,
no miris teus pares si em tens compassió.

Jo t'estimo, ingrata dona,
d'un modo indigne per tu,
i del meu amor tu en fas broma,
cosa que no fa ningú.

Tots aquests que et sobren a hores d'ara
un altre dia et faltaran,
recorda-te’n, recorda-te'n del teu aimat.

Per tu la fortuna i el món reconeixo;
per tu estic visquent ja fa dos o tres anys.
I sols per tu ser feliç, reconèixer-ho,
que són molt amargs el(s) teus desenganys.

Jo et pregunto si m'estimes,
si m’escoltes amb passió.
Contesta'm, contesta'm sí o no.

Estima'm, que em sembla que bé t’ho demano,
o bé diga'm si em tens del tot avorrert;
i amb certes carícies la mort recomano,
que del món me treguin, no vu(i) patir més.

Sols és fletxa que a mi em travessa
i arriba a filtrar fins dins del meu cor.
Sols un misteri a mi em disgusta,
i és poguer saber si em guardes amor.

Jo et pregunto si m’estimes,
si m'escoltes amb passió,
contesta'm, contesta'm sí o no.

En el món viuràs ditxosa mentres jo seré enterrat,
menjat pel(s) cucs, cobert amb lloses
a on més tard tu també hi vindràs.

Adéu, te diré jo amb veu tot apagada,
adéu, te diran tots aquests meus companys,
i repetint que ets la meva estimada,
que són molt amargs el(s) teus desenganys.

Una cosa et recomano
abans de dir-te adéu-siau:
resa, resa'm, si et plau.