signatura_PNC2022.jpg

Les caramelles

Nom de l'informant: Consol Berta i Roig  "Canelis"

Data i lloc de naixement: 1907 (Palau-Saverdera)

Municipi de residència: Palau-Saverdera

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, en Joan Berta i Serrat, l' "avi Canelis" (1880-1957), cap de colla d'escatidors.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasca l'hermosa nit,
el vent llançava les caramelles,
cançons alegres entre el b(or)git.

Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista
i estava el barri ple com un ou,
petons en nava tirant-li jo,
i ell en cantava amb molta il·lusió:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

(Con) s’acabaren les caramelles
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les gornides i altres cistelles
quedaren plenes en pocs moments.

Vaig dar d'ous frescos, dotzena i mitja
un be i un ànec pel meu xicot,
mentre li deia plena de ditxa:
-Veus si t'estimo, que t'ho donc tot.
Petons en nava tirant-li jo,
i ell en cantava amb molta il·lusió:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

El segon dia de Pasca anaren
a Badalona a menjar-se el be,
i al tornar al vespre tots ells passaven
formats en sorges pel meu carrer.

I amb gran(s) forquilles molts se'ls hi veien,
i el meu tocava l'(o)cordeón.
I fent el murri, l'ullet me (v)eia:
-Tot lo que vulguis te toco jo.
I aixís nava parlant dolçament
fent filigra(m)es a la instrument:

-Per tu, tan sols per tu, (j)amosa nina,
de amor ardent el meu cor sent un goig diví; 
n'és tant l’estimació que a mi em domina,
ja ho compren(d)ràs (con) estaràs soleta amb mi, ai si!

Observacions:

Cuplet amb lletra de "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), i música de l'olotina Càndida Pérez i Martínez (Olot, 1893-1989). Va ser estrenat per la cupletista Pilar Alonso, el novembre de 1919 al Teatre Eldorado de la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Des de la seva estrena i fins als nostres dies, la cançó ha estat molt versionada. Alguns dels artistes que l'han incorporat al seu repertori són Linda Vera, Salomé, Núria Feliu, Guillermina Motta, Mary Santpere o Biel Majoral.

Al web cuplets.cat s'hi troba tota la lletra sencera, l'enregistrament realitzat l'any 1920 i algunes versions que s'han gravat posteriorment.

Gravació realitzada per Àngel Roig i Turró (1936-2015), l'octubre de 1991. La fotografia pertany al llibre "Revivint vells temps", un costumari palauenc a partir de textos del mateix autor editat per José Luis Bartolomé.