Cançons
Sal i aiga de bons ous
Sal i aiga de bons ous,
la cistella plena d’ous;
si no hi ha ous vingu(e)n diners
que ens val(d)ran la meitat més.
Els ous pels escolans,
el(s) diners pels capellans;
fora, fora ganyes
que ara vénen banyes;
fora, fora peixaters
que ara vénen carnissers.
Al pic de l'arengada,
la Quaresma és acabada;
al pic del brunyol,
la Quaresma se'n va al sol.
Es tracta d'una cançó de salpàs (benedicció amb aigua i sal) que, segons Joan Amades, la cantaven els escolans i la mainada quan el sacerdot anava a fer aquesta benedicció per les cases d'una parròquia, un dia de la setmana santa que variava segons cada població.
A Palau-Saverdera, els dies assenyalats eren el dilluns i dimarts sant. El capellà passava per les cases amb els escolans, que portaven una galleda de sal molla beneïda, i ell amb una cullera gafava la sal i la tirava a la façana, fins que quedava agafada a la paret per molt de temps. Alguns deien que era una representació de quan varen matar tants innocents i d'altres explicaven que ho feien per salvaguardar-se de les bruixes i bruixots. Com a paga, la gent els donava ous o diners.
