Les noies d'aquesta casa
són blanques com un sol.

Les noies d'aquesta casa
són blanques com el sol,
i el jovent quan se les miren
diuen: -Ai, que riques són.

Les noies d'aquesta casa
són negres com un perol.

Les noies d'aquesta casa
són negres com un perol,
i el jovent quan se les miren
diuen: -Ai, que en porten dol.

Si en pogués escollir una
per poguer-m'hi jo casar.

Si en pogués escollir una
per poguer-m'hi jo casar,
i el jovent d'aquesta casa
diuen: -Ai, quin goig que fa.

La sardana de l'avellana,
pica de peus i balla de gana,
la sardana del Ripoll,
mata la puça i deixa el poll.

Com tots els anys per la festa de Pasqua,
nostre cor amb goig ve a saludar-vos
i perquè tots disfrute(m) escolta(r)-nos,
volem nostre popurri cantar-vos.

No volem criticar,
sols volem comentar
si ens escolteu nostres cants amb silenci
us direm el que ara està passant.

Ara comencem:

El que vulgui pa que gasti pessetes
si no té calés farà farinetes, farinetes fa.
Qui vulgui menjar, que afluixi la mosca
si no pot gastar, té de dejunar.

El cinema que ara es fa
i que molt el fan pagar
ia fa temps que s'ha tornat bastant tronat,
s'ha tornat bastant tronat, tronat.

Hi ha p(r)ogrames molt brutals
que són plens de criminals
i altres fan ensopir, fan adormir,
que sols fan adormir.

Noies, quan al cine aneu, aneu,
ia caldrà que vigileu
que algun tipus trobareu
que sense fer cap embut
sols hi van a fer el barrut, sí!

També és un cas molt corrent, corrent,
mentres el cine es va fent, va fent,
si encenguéssiu un fanal
v(e)urieu cine a baix i a dalt, a baix i a dalt.

El que estigui malalt que procuri
de quedar-se ben prompte curat
doncs pagant metges i apotecari
anirà a demanar caritat.

El que es mori que busqui pessetes,
que els enterros són de bastant preu.
El que cal és que no esperi el cotxe
i se'n vagi al cementeri a peu.

- Ho repeteix-

Xim, tanxim, tanxim
el bugui-bugui (...)
ia s'ha posat a dret i a tot, i a tot.
perquè és un ball que és bastant viu, ben viu
i aquell que el ball no és pas mort.

Tot el jovent modern
de tant deliri en aquest ball, (e)n aquest,
per ser (...) i per ballar-lo bé
s'ha de fer el mono i el cavall.

El que vulgui menjar mona
aquesta Pasqua
si no hi pot arribar
(...) que no en mengi
i es compri un mico
per fer-lo ballar.

Ara que l'oli tant se n'apuja,
aquest poble no podem patir
és qüestió sols d'anar a parar l'olla
sota el transformador d'en Bonmatí. Ai sí, sí!

La nit que n'hi ha una avaria
aleshores pla i sentimentals
doncs entre carburo i espelmes
se'ns en va tot el se(t)manal.

Amb la llum de dóna aquest bon home
i amb l'interès gran que ens ha demostrat
preguem tots a Déu que se l'emporti
a Korea a dur-ne electricitat.

Anem cantant:
ara volem ser moderns
i tot el que és antic
ia són coses passades.
Perquè el jovent n'és formal
per poguer ser com cal
també sap fer l'animal.

Anem cap al final:

El nostre cant avui ia toca el fi
i el nostre goig anar un altre any venir, nostre goig!
(E)stem molt contents, sortim tots a cantar
i el que volem és agradar.
Aquesta festa
tan aleg(r)oia
que tota joiosa (de)sitgem que perduri per molts anys.
Aquest popurri
que ia s'acaba
si us ha agradat
darem per (...) afany.

Nannà, nannà,
nannà, nannà, nannà!

Que si Déu vol,
tingueu salut i sort
que tingueu salut i sort! I sort! 

Cantem amb veu fervera la festa de Pasqua
i com altres anys us direm el que molts ja sabeu.
Cantem i dediquem a tots nostres popurris
i el que cantarem ho sabreu si és (...) ens escolteu. Escolteu!

Comencem el nostre cant
amb goigs ia el cantem.

Avui l'home que treballa com un negre tot el mes
quan arriba el dia 15 diu que ia no té calés;
el que es pensi fer una casa i amb els quartos que ha guanyat,
si de cas no fa estraperlo no serà més que un palat. Més que un pelat!

El que guanya moltes peles porta cotxe i va mudat
i el que peca no en té gaires, en va sempre molt tronat (?)
Qui té quartos és molt savi i li diuen sí senyor
i el que no té cap pesseta té de tirar un carretó.

Ara donaran uns puros,
que els vendran a quatre duros
perquè ia no tenim ganes
de tornar a fumar lianes
ni tabac d'avellaner.

Ara la tabacalera
dón(a) fuies de patatera,
caldo de gallina agra
i encara tenen la barra
d'apujar-nos la ra(c)ció.

Ara es va positiu
una noia quan li surt promès
mira si té calés
que ara és el que interessa i res més.

Tan si té carrera, com si té un bon ofici
és cosa que no es mira al temps que estem passant
si no té pessetes, per més que sigui savi,
igual que sigui burro, també l'engegaran.

Tots els que cerquen xicota
desitgen que sigui alegra i bonica
perquè sols miren que sigui:
guapa, guapa, guapa!

Que sigui ben guapa,
no fa res que sigui bruta
xerraire i gandula
perquè sols miren que sigui:
guapa, guapa, guapa!

Hi ha moltes dones que volen governar,
això és un fet que ara passa a moltes cases,
perquè hi ha homes que són uns calçasses
hi ha moltes dones que volen governar.

- Escombra tot el pis!
- Ia l'escombro.
- I vés-te'n a la plaça.
- Me n'hi vaig.
- I encén-me aquest cigarro.
- Ia l'encenc.
- I dó(na')m tots els quartos...
- Tots els quartos...
No, que no pot ser,
que ia no en tinc més, ai!

Perquè elles volen governar!
Diuen (que) elles volen governar! Governar!

Venen els jugadors de futbol
igual com el que ven una col.
Els jugadors van cobrant
i els equips van traspassant.
Sort que els socis van pagant!

I els co(n)tes passarem:
quatre per quatre diu que fan setze
i sis per set fan qu(a)ranta-dos,
set que n'hi posis, qu(a)ranta-nou
i per més que co(n)tis,
mai en tindràs prou.

I tot cantant anem variant,
el nostre poble va progressant.
Doncs tot es va normalitzant:
fan carreteres per tot arreu
emperò tothom té d'anar a peu.

(Amb) els balls ens hem renovat:
abans tots ballàvem el tango i el vals.
Com que això és vell ho tenim canviat:
ballem bambos i altres danses bestials.

I si algun (...) d'invitar,
ballant amb finura i amb gràcia com cal,
nostre jovent tan modern li dirà:
que és un vello carcamal.

Ia fa estona que ens escolteu,
ia fa estona que cantem,
doncs convé que fem un pensament.
I potser ia és hora de què marxem
i el camí seguim en joia
per la Pasqua celebrar;
a(c)cepteu aquest popurri que s'acaba
i (...) aquest goig amb alegria hem vingut a dedicar.

Rebeu (...) el nostre comiat
i el que ha començat
ja s'ha acabat! 

La bomba atòmica
és cosa còmica
perquè si ens capfiquem
amb paraules tristes
ia no cantarem.

Un sistema molt nou s'ha inventat 
per poder viure ben descansat 
i el jovent diu que vol disfrutar 
i també més poc treballar.

Volem tiberis exprés
i quinze festes al mes,
cafè de franc 
i una vànua de l'estanc.
També tenim ganes 
de viure sense treballar
doncs creiem que és un sistema modern 
que agradarà.

Un modisto francès,
un de francès,
de les faldilles
n'ha pres la mida.
I les dones d'avui 
han contestat 
d'engegar-lo a dida.

Diran el que vulguin
per més que els hi diguin
que amb aquelles coses elles (...).

Ia sabem que totes les dones 
faran sempre el què voldran.

Noies que aneu amb joves 
escolteu amb anhel
moltes parauletes ensucrades 
i altres que també semblen de mel
lo que fan és prendre el pèl.

Les senyores que s'estan a casa
ia estan distretes
hi han hores que semblen que tinguin
les feines fetes.

Quan la ràdio de les novel·les 
ia tot ho deixen,
ia no cusen, 
ia no planxen,
no sorgeixen, ni escombren, 
ni freguen, ni fan bugada. 

El que cal és tenir la veïna 
fent petar la gran xerrada
i escoltant sempre per la ràdio les carrinclonades 
i després diuen que estan tot el dia atrafegades.

- Grandíssima, grandíssima!
Diu el seu home quan arriba de pencar.
- Grandíssima,
ia són les nou i no hi ha res fet per menjar.

La dona ia li diu tota frenètica:
- El que has de fer portar els calers i no cridar!
I el seu marit que a casa seva no vol prèdiques
se'n va a la cuina a fer el sopar.

Prou que es veu que estan contents,
que estan contents,
els que juguen a futbol;
doncs és un club de molts diners,
de molts diners,
molt es paga per fer un gol.

Per viure sempre com un afamat
estudieu per metges o abogats
qui té bon peu serà la seva sort
si d'una cossa no el deixen mig mort.

Perquè la gran carrera del moment,
i del moment,
per guanyar els diners que es vol;
doncs els temps que ara correm,
que ara correm.
És la de jugar a futbol.

El que esperi una noia
que no hi vagi aviat
perquè tenen el vici
d'arribar sempre tard.
Si està dret o es passeja
acabarà cansat;
val més que l'esperi
a l'acera de cal Sastre assentat.

Saludem nostra festa simpàtica
tan simpàtica,
desitgem amb molta salut i pau
i els que escoltem adéu-siau! 

I ara aviat el sendicat tindrà maquinària
que ia molt temps que l'estan fent
són a Alemania, són a Alemania.

Els pobres roders
no tindran més feina
perquè tota la faran
i amb aquella gran eina
i amb aquella gran eina.

Quan l'engegaran,
donarà el gust al veure
i amb un girant d'ulls
no hauran fet la feina
i funcionarà amb molta economia.
(A)nirà amb vi calent, amb vi calent
tot allò de betzina.

Tral·la, lalà...

Deveu tenir la bossa calenta
vosaltres que sempre treballeu
i al menos no fem com vosaltres
que sempre hem (ha)gut de treballar 
amb menos preu. Laral·la, la.

(I)a la pagareu, oh milionaris,
que en tot Espanya no pot passar
més de lloc se'n trobaria un a(l)tre
com vosaltres i els del Sobirà.

Laral·la, la.

I amb una a(l)tra temporada
se'n varen (a)nar a Viladrau
i a visitar una colla
que en treballen al Masnou.

I amb aquells xiulets que ella feia
(i)o no sé lo que ha sigut.
El sendicat n'és per terra,
les màquines s'ho han perdut.

I amb aquells xiulets que ella feia
(i)o no sé lo que ha passat.
De beure tirar la betzina,
que el vi calent ha guanyat.

Qui ho farà anar bé? El burro d'en Cerver!
Qui ho farà anar? El burro d'en Sobirà!
Qui farà les cadenes? El burro d'en Sarsanedas!
Qui ho farà millor? El burro d'en Cinturó!

(I)a la pagareu, oh milionaris,
que en tot Espanya no pot passar
més de lloc se'n trobaria un a(l)tre
com vosaltres i els del Sobirà.
Laral·la, la.

I amb una a(l)tra temporada
se'n varen (a)nar a Viladrau
i a visitar una colla
que en treballen al Masnou.

I amb aquells xiulets que ella feia
(i)o no sé lo que ha sigut.
El sendicat n'és per terra,
les màquines s'ho han perdut.

I amb aquells xiulets que ella feia
(i)o no sé lo que ha passat.
De beure tirar la betzina,
que el vi calent ha guanyat.

-------
(com) vas a l'hort,
tira el cirerer
fent lo cor fort.

Que si el cirerer
lo fruit no ha tret,
Déu vos en guard, nineta;
nineta (...) lo que està fet.

Igualet l'amor
que el fruit aquest;
fent-ne gran consum
no en paga el dret.

Si no fa profit
el menjar molt.
De menjar les cireres
(...) agulla
serà un pinyol.

---------
Una gata i un gat
així(s) l'amor se feien
de terrat en terrat. 

Vo(l)s venir amb mi, mixeta,
viurem tots dos plegats,
n'escurarem cassoles
i en lleparem el(s) plats.

I amb la glaçada que cau...
Miaaaaau!
A(n) els gitanos veureu...
Mèu, mèu!
Tant a l'hivern com l'(i)stiu...
Iu, iu!
Els (a)gafen, els fan a trossos
i els foten cuits al caliu!
Iu!

-Hi ha (?) la Pauleta i obre'm la porta
que vengo ebrio i mort de son.
I tengo un frío que casi em pelo
i tengo miedo de (a)gafar el vol.

- Ala perdido, més que tronera, 
tu a donde has ido a pasar la nit?
Vaya unes hores d'anar al retiro 
i tinc en compte que et baixi a obrir.

- Si tu no quieres bajar a abrirme,
tira'm la llave por el balcón!
Porqué si no me voy a morirme,
voy a morirme sin remisión.

Tant se me'n dóna que tu t'enfadis,
tingues en compte que no em fas por.
Per més que risquis i que tu rasquis
no me convences con tu(s) raons.

- Així rana te tornessis!
- I tu un camaleón!
- Una truja, mala serva!
- ...... maleït tot lo món.
- Juro escalfar-te los morros!
- Apa........ que em fas por!

Llenarte la cara lleno de galetas
es tu mi perdición.
Encara em queden dugues pessetes
per (a)nar a Cal Xapo a fer ressopó.
Ressopó!

Madre cuando voy a leña
se me olvidan los ramales,
no se me olvida una niña
que habita en los arrabales.

Tengo que subir al árbol,
tengo que coger la flor
y dársela a mi morena
que la ponga en el bacón.

Que la ponga en el bacón,
que la deje de poner,
tengo que subir al árbol
y una flor he de coger.