Cançons
La bomba atòmica (Popurri)
La bomba atòmica
és cosa còmica
perquè si ens capfiquem
amb paraules tristes
ia no cantarem.
Un sistema molt nou s'ha inventat
per poder viure ben descansat
i el jovent diu que vol disfrutar
i també més poc treballar.
Volem tiberis exprés
i quinze festes al mes,
cafè de franc
i una vànua de l'estanc.
També tenim ganes
de viure sense treballar
doncs creiem que és un sistema modern
que agradarà.
Un modisto francès,
un de francès,
de les faldilles
n'ha pres la mida.
I les dones d'avui
han contestat
d'engegar-lo a dida.
Diran el que vulguin
per més que els hi diguin
que amb aquelles coses elles (...).
Ia sabem que totes les dones
faran sempre el què voldran.
Noies que aneu amb joves
escolteu amb anhel
moltes parauletes ensucrades
i altres que també semblen de mel
lo que fan és prendre el pèl.
Les senyores que s'estan a casa
ia estan distretes
hi han hores que semblen que tinguin
les feines fetes.
Quan la ràdio de les novel·les
ia tot ho deixen,
ia no cusen,
ia no planxen,
no sorgeixen, ni escombren,
ni freguen, ni fan bugada.
El que cal és tenir la veïna
fent petar la gran xerrada
i escoltant sempre per la ràdio les carrinclonades
i després diuen que estan tot el dia atrafegades.
- Grandíssima, grandíssima!
Diu el seu home quan arriba de pencar.
- Grandíssima,
ia són les nou i no hi ha res fet per menjar.
La dona ia li diu tota frenètica:
- El que has de fer portar els calers i no cridar!
I el seu marit que a casa seva no vol prèdiques
se'n va a la cuina a fer el sopar.
Prou que es veu que estan contents,
que estan contents,
els que juguen a futbol;
doncs és un club de molts diners,
de molts diners,
molt es paga per fer un gol.
Per viure sempre com un afamat
estudieu per metges o abogats
qui té bon peu serà la seva sort
si d'una cossa no el deixen mig mort.
Perquè la gran carrera del moment,
i del moment,
per guanyar els diners que es vol;
doncs els temps que ara correm,
que ara correm.
És la de jugar a futbol.
El que esperi una noia
que no hi vagi aviat
perquè tenen el vici
d'arribar sempre tard.
Si està dret o es passeja
acabarà cansat;
val més que l'esperi
a l'acera de cal Sastre assentat.
Saludem nostra festa simpàtica
tan simpàtica,
desitgem amb molta salut i pau
i els que escoltem adéu-siau!
Segons explica el cantador, és un popurri de caramelles estrenat l'any 1951 a Osor i cantat pel Coro parroquial de St. Pere d'Osor. La lletra parla de temes quotidians i sembla ser creada sobre diverses tonades populars del temps.
En Josep Coll "Cocu" era un personatge molt popular i amb una gran saviesa en cultura tradicional. Era roder i també feia de barber.