Cantem amb veu fervera la festa de Pasqua i com altres anys us direm el que molts ja sabeu. Cantem i dediquem a tots nostres popurris i el que cantarem ho sabreu si és (...) ens escolteu. Escolteu!
Comencem el nostre cant amb goigs ia el cantem.
Avui l'home que treballa com un negre tot el mes quan arriba el dia 15 diu que ia no té calés; el que es pensi fer una casa i amb els quartos que ha guanyat, si de cas no fa estraperlo no serà més que un palat. Més que un pelat!
El que guanya moltes peles porta cotxe i va mudat i el que peca no en té gaires, en va sempre molt tronat (?) Qui té quartos és molt savi i li diuen sí senyor i el que no té cap pesseta té de tirar un carretó.
Ara donaran uns puros, que els vendran a quatre duros perquè ia no tenim ganes de tornar a fumar lianes ni tabac d'avellaner.
Ara la tabacalera dón(a) fuies de patatera, caldo de gallina agra i encara tenen la barra d'apujar-nos la ra(c)ció.
Ara es va positiu una noia quan li surt promès mira si té calés que ara és el que interessa i res més.
Tan si té carrera, com si té un bon ofici és cosa que no es mira al temps que estem passant si no té pessetes, per més que sigui savi, igual que sigui burro, també l'engegaran.
Tots els que cerquen xicota desitgen que sigui alegra i bonica perquè sols miren que sigui: guapa, guapa, guapa!
Que sigui ben guapa, no fa res que sigui bruta xerraire i gandula perquè sols miren que sigui: guapa, guapa, guapa!
Hi ha moltes dones que volen governar, això és un fet que ara passa a moltes cases, perquè hi ha homes que són uns calçasses hi ha moltes dones que volen governar.
- Escombra tot el pis! - Ia l'escombro. - I vés-te'n a la plaça. - Me n'hi vaig. - I encén-me aquest cigarro. - Ia l'encenc. - I dó(na')m tots els quartos... - Tots els quartos... No, que no pot ser, que ia no en tinc més, ai!
Venen els jugadors de futbol igual com el que ven una col. Els jugadors van cobrant i els equips van traspassant. Sort que els socis van pagant!
I els co(n)tes passarem: quatre per quatre diu que fan setze i sis per set fan qu(a)ranta-dos, set que n'hi posis, qu(a)ranta-nou i per més que co(n)tis, mai en tindràs prou.
I tot cantant anem variant, el nostre poble va progressant. Doncs tot es va normalitzant: fan carreteres per tot arreu emperò tothom té d'anar a peu.
(Amb) els balls ens hem renovat: abans tots ballàvem el tango i el vals. Com que això és vell ho tenim canviat: ballem bambos i altres danses bestials.
I si algun (...) d'invitar, ballant amb finura i amb gràcia com cal, nostre jovent tan modern li dirà: que és un vello carcamal.
Ia fa estona que ens escolteu, ia fa estona que cantem, doncs convé que fem un pensament. I potser ia és hora de què marxem i el camí seguim en joia per la Pasqua celebrar; a(c)cepteu aquest popurri que s'acaba i (...) aquest goig amb alegria hem vingut a dedicar.
Rebeu (...) el nostre comiat i el que ha començat ja s'ha acabat!
Observacions:
Segons explica el cantador, és un popurri de caramelles estrenat l'any 1950 a Osor i cantat pel Coro parroquial de St. Pere d'Osor. La lletra parla de temes quotidians i està creada sobre diverses tonades populars.
En Josep Coll "Cocu" era un personatge molt popular i amb una gran saviesa en cultura tradicional. Era roder i també feia de barber.
Enregistrament realitzat als anys 90 a l'Hostal de Can Sidro d'Osor. La gravació forma part de l'arxiu del cantautor Quim Xena.