Lletra:

Com tots els anys per la festa de Pasqua,
nostre cor amb goig ve a saludar-vos
i perquè tots disfrute(m) escolta(r)-nos,
volem nostre popurri cantar-vos.

No volem criticar,
sols volem comentar
si ens escolteu nostres cants amb silenci
us direm el que ara està passant.

Ara comencem:

El que vulgui pa que gasti pessetes
si no té calés farà farinetes, farinetes fa.
Qui vulgui menjar, que afluixi la mosca
si no pot gastar, té de dejunar.

El cinema que ara es fa
i que molt el fan pagar
ia fa temps que s'ha tornat bastant tronat,
s'ha tornat bastant tronat, tronat.

Hi ha p(r)ogrames molt brutals
que són plens de criminals
i altres fan ensopir, fan adormir,
que sols fan adormir.

Noies, quan al cine aneu, aneu,
ia caldrà que vigileu
que algun tipus trobareu
que sense fer cap embut
sols hi van a fer el barrut, sí!

També és un cas molt corrent, corrent,
mentres el cine es va fent, va fent,
si encenguéssiu un fanal
v(e)urieu cine a baix i a dalt, a baix i a dalt.

El que estigui malalt que procuri
de quedar-se ben prompte curat
doncs pagant metges i apotecari
anirà a demanar caritat.

El que es mori que busqui pessetes,
que els enterros són de bastant preu.
El que cal és que no esperi el cotxe
i se'n vagi al cementeri a peu.

- Ho repeteix-

Xim, tanxim, tanxim
el bugui-bugui (...)
ia s'ha posat a dret i a tot, i a tot.
perquè és un ball que és bastant viu, ben viu
i aquell que el ball no és pas mort.

Tot el jovent modern
de tant deliri en aquest ball, (e)n aquest,
per ser (...) i per ballar-lo bé
s'ha de fer el mono i el cavall.

El que vulgui menjar mona
aquesta Pasqua
si no hi pot arribar
(...) que no en mengi
i es compri un mico
per fer-lo ballar.

Ara que l'oli tant se n'apuja,
aquest poble no podem patir
és qüestió sols d'anar a parar l'olla
sota el transformador d'en Bonmatí. Ai sí, sí!

La nit que n'hi ha una avaria
aleshores pla i sentimentals
doncs entre carburo i espelmes
se'ns en va tot el se(t)manal.

Amb la llum de dóna aquest bon home
i amb l'interès gran que ens ha demostrat
preguem tots a Déu que se l'emporti
a Korea a dur-ne electricitat.

Anem cantant:
ara volem ser moderns
i tot el que és antic
ia són coses passades.
Perquè el jovent n'és formal
per poguer ser com cal
també sap fer l'animal.

Anem cap al final:

El nostre cant avui ia toca el fi
i el nostre goig anar un altre any venir, nostre goig!
(E)stem molt contents, sortim tots a cantar
i el que volem és agradar.
Aquesta festa
tan aleg(r)oia
que tota joiosa (de)sitgem que perduri per molts anys.
Aquest popurri
que ia s'acaba
si us ha agradat
darem per (...) afany.

Nannà, nannà,
nannà, nannà, nannà!

Que si Déu vol,
tingueu salut i sort
que tingueu salut i sort! I sort!